Després del meu article sobre l’arròs i l’arsènic, vaig voler anar una mica més enllà. A part de contactar amb la “Subdirección General de Calidad Diferenciada y Agricultura Ecológica. Dirección General de la Industria Alimentaria. Ministerio de Agricultura, Alimentación y Medio Ambiente”. També vaig enviar correus a empreses de productes biològics i he parlat personalment amb dos productors de vins i caves ecològics i biodinàmics.
En aquests dos últims casos, un em va explicar que les terres de cultius eren llogades i per tant no sabien que havien cultivat anteriorment, i l’altre em va contestar que cultivaven en terres que havien sigut de la família de tota la vida, i que per tant sempre havien tingut molta cura dels cultius, dels fungicides i dels adobs.
Les respostes han sigut sempre les mateixes, no controlen els metalls pesats perquè no estan obligats, ni existeix cap reglamentació al respecte. He contactat tant amb empreses catalanes com espanyoles, per si existia alguna reglamentació diferent.
Haig de dir que moltes empreses de productes ecològics no m`han contestat, les dues últimes en fer-ho en van contestar el següent:
Resposta d’una empresa fora de Catalunya:
“El Reglament d’Agricultura ecològica (834 i 889) no parla de metalls pesats, únicament els limita en els residus domèstics compostats que es fan servir com adob.
Al no haver-hi cap restricció al respecte, excepte la que han de complir tots els productes per normativa general (tant ecològica com convencional), nosaltres no fem cap control al respecte. En les mostres que prenem tampoc mirem els metalls pesats”.
Resposta d’una empresa catalana:
“Com empresa li podem garantir que els productes que distribuïm tenen uns controls analítics a on es controlen els metalls pesats, però la seva pregunta ha d’ésser contestada per l’organisme que controla i certifica el producte biològic. Li passo les dades per a que contacti amb el Consell Regulador de l’Agricultura Ecològica a Catalunya, ells li donaran la informació que per normativa europea ha de complir el cultiu dels productes biològics respecte als metalls pesats”.
Com tots podeu imaginar m’he posat en contacte amb el Consell Regulador, i no m’han donat cap tipus de resposta, suposo perquè ni ells mateixos s’han plantejat el problema dels metalls pesats en la terra ni la seva regulació en l’alimentació ecològica.
Així que apart de la última empresa que sí que m’ha confirmat que controlen els metalls pesats, entenent que n’hi ha però que els limiten, la resta no ho fa. Per tant, quant comprem un producte ecològic, estem pagant més cars els metalls pesats que ingerim?. Ningú s’ha plantejat mai aquests tipus de control?. Ningú ho ha reclamat?.
En tant al comentari del meu article que em va fer un company sobre els chemstrails, convido a tothom a llegir el següent article: ¿Miedo al cielo?
Conclusió: No sabrem mai el que estem menjant ni el que estem pagant pel que mengem.
Susagna Muns
Naturòpata – Homeòpata