Quant parlem de vitamina C, ens ve ràpidament a la ment el biòleg molecular Linus Pauling, dues vegades premi Nobel (1954 el de Química i 1962 el de la Pau).
La història de Linus, com moltes altres, va començar per casualitat. Linus patia de moltes rinitis, refredats i sempre havia d’anar amb el mocador al nas. Un dia un amic químic li va donar vitamina C i li va desaparèixer la seva rinorrea continua.
Es va preguntar el perquè, i va veure que ningú havia investigat quina era la dosis de vitamina C que una persona ha de prendre per tenir un estat de salut òptim, només s’havia esbrinat les quantitats mínimes per no emmalaltir, el que tots coneixem com CDR (quantitat diària recomanada).
La vitamina C és essencial només en alguns éssers vius, els éssers humans no la sintetitzem per això necessitem consumir aquesta vitamina. En la nostra alimentació moderna, la quantitat de vitamines que estem incorporant en la nostra dieta s’ha anat reduint, per la manipulació industrial dels aliments.
Linus va continuar investigant pensant que la base de moltes malalties podria ésser un desequilibri d’aquestes vitamines en el nostre cos. Els seus plantejaments es recullen en els seus llibres “Vitamina c i refredat comú”, “Càncer i vitamina C”, “Com viure més i sentir-se millor”.
En aquests llibres defensa la presa de grans dosis de vitamina C, vitamina E i les del complex B, així com minerals que contrarestin l’oxidació que són els causants del envelliment.
Tenir dosis adequades d’aquesta vitamina en el nostre organisme és molt important, ja que és necessària per:
- La síntesis de col·lagen, proteoglucans i altres constituents orgànics de la matriu cel·lular en teixits com les dents, els ossos, els lligaments, la pell i el endoteli capil·lar.
- Intervé en la síntesis del neurotransmissor norepinefrina (noradrenalina). Un increment de norepinefrina incrementa el ritme de les contraccions cardíaques. Actua com hormona del estrés i afecta al estat d’ànim.
- La síntesis de Carnitina, essencial per el transport dels greixos al interior de les cèl·lules (mitocondries), a on aquest greix es converteix en energia.
- Protecció del dany de radicals lliures en el nostre ADN i ARN.
- Participa en la conversió dels aminoàcids en substàncies necessàries pel funcionament dels nervis.
- El metabolisme del calci.
- Desintoxica el organisme de substancies com: plom, cadmi, coure, arsènic, DDT, mercuri i altres verins ambientals.
- Combat les infeccions bacterianes i virals, reduint els efectes sobre l’organisme d’algunes substancies productores d’al·lèrgia. Actua com antihistamínic en la prevenció de reaccions al·lèrgiques.
- Protegeix de certes substancies cancerígenes com les nitrosamines.
- Promou el manteniment dels òrgans sexuals sans.
- Enforteix el sistema immunològic.
Segons publica el Institut Linus:
- Ingestes baixes o deficients de vitamina C s’associa a un risc augmentat de malalties cardiovasculars.
- En un Estudi de Salut d’Infermeres, van veure que les dones premenopàusiques que tenien un historial familiar de càncer de mama, al consumir un promig de 205mg/dia de vitamina C dels aliments, es reduïa en un 63% el risc de patir càncer de mama en comparació amb aquelles dones que consumien un promig de 70mg/dia. A Suècia, es va veure que aquelles dones amb sobrepès que consumien un promig de 110mg/dia de vitamina C tenien un 39% de risc més baix de tenir càncer mamari que aquelles que consumien 31mg/dia.
També s’ha pogut comprovar que una ingesta major de vitamina C s’associa a un risc disminuït de càncer estomacal i que els experiments de laboratori indiquen que la vitamina C inhibeix la formació de compostos carcinògens en l’estomac.
A més d’aquesta informació en la seva pàgina es pot trobar la relació d’aquesta vitamina amb: l’accident cerebrovascular, cataractes, gota, toxicitat del plom, paper en el sistema inmune, malalties cardiovasculars, hipertensió arterial, diabetis mellitus, refredat comú.
Vitamina C i càncer
En la Universitat de Kansas, van poder comprovar que quant s’administra de maner injectada, el cos absorbeix la vitamina C podent matar cèl·lules cancerígenes sense danyar les cèl·lules sanes.
Els investigadors van realitzar les probes en laboratori de cèl·lules cancerígenes d’ovari en ratolins i en humans. La vitamina C administrada directament va ajudar a matar a les cèl·lules cancerígenes, al mateix temps que deixava indemnes a les cèl·lules sanes. En ratolins va funcionar conjuntament amb quimioteràpia reduint el ritme de creixement del tumor, i en humans van veure que el resultat era la disminució d’efectes secundaris de la quimioteràpia.
La vitamina C bloqueja la creació de nitrosamines, un carcinògen que es pot trobar en les carns fumades i curades com el pernil serrà. En aquest cas, es fa servir la vitamina C per prevenir el càncer d’estomac i al llarg del tracte gastrointestinal, que provoca l’abús d’aquesta substància.
Segons Howe, G.E cols., Journal of the National Cancer Institute, 1990; 82: 561-569, el consum de quantitats òptimes de vitamina C pot prevenir el càncer de pit, cervical i els canvis cel·lulars precancerígens coneguts com displasia cervical. Una ingesta baixa incrementa el risc de patir càncer pancreàtic.
Hi ha investigacions que han demostrat que tenen un paper preventiu en el càncer de colon, bufeta, endometrial i esofàgic. S’han fet 88 estudis de població en la que s’ha demostrat aquest efecte protector (Block., G, Epidemiology, 1992; 3(3): 189-191).
Susagna Muns
Naturòpata – Homeòpata.