Naturopatía

La naturopatía és una disciplina holística, és a dir, que concep el ser humà com un conjunt en el que tot està interrelacionat, la ment, el cos, el medi.

El nom deriva de: Naturo: naturalesa i Patía: patologia.

S’interpreta com “la curació de les patologies per mitjà de la naturalesa del propi pacient”.

El terapeuta el que fa és crear un estímul al organisme, per a què l’element curatiu sigui la mateixa persona, no la planta o el complement que se li doni, sinó que això sigui part d’un procés d’estimulació de l’organisme.

Com es crea l’estímul?.

  • La alimentació. Cuidant la alimentació en funció de les necessitats.
  • Fitoterapia. La utilització de les plantes.
  • Estímuls naturals. Fent servir el sol, el mar, la humitat, etc… Ja els romans feien servir la balneoteràpia. Es poden fer balnearis a casa.
  • Estímuls manuals. Massatge.
  • Estímuls sensorials. Compensar el que ens envolta com el fum, el soroll, l’estrés, etc… A través de la musicoteràpia, cromoteràpia, aromateràpia, etc….
  • Naturopatía funcional. Donar elements que activin les nostres funcions orgàniques, que estimulin els nostres enzims, fent servir per exemple la oligoteràpia, homeopatía, Sals de Schüsler…..
  • Estímuls energètics. Magnetoteràpia.
  • Estímul psico-emocional. Impacte sobre les emocions, relaxació, visualització.

Tuina - Tui-You

TUINA

El Tuina és un massatge que forma part de la Medicina Tradicional China, els seus principis generals es basen en: tonificar el Xu, dispersar el Shi, estimular el que es considera antipatògen i eliminar els patògens, reajustar l’equilibri entre el Yin i el Yang i recuperar l’harmonia circulatòria del Qi.

El massatgista realitza moviments amb les mans sobre la superfície corporal, en zones determinades i concretes, o en punts claus. La eficàcia depèn dels moviments de les mans, de la intensitat i dels punts a on s’apliquen aquests moviments.

Aquest tipus de massatge restableix local i generalment la harmonia circulatòria, augmenta la energia dels òrgans sensorials i la ment, produint un estat de sensació de benestar físic, intel·lectual i emocional.

Aquesta tècnica va ser descrita en la “Medicina Interna clàssica del Emperador Groc” fa aproximadament uns 2.500 anys. La seva traducció literal és “empènyer i agafar”. És molt diferent a qualsevol altre tipus de massatge, ja que en aquest cas es fa el massatge sobre la roba, per tant la persona ha de vestir roba còmode com una samarreta i uns pantalons de xandall.

No es tracte de sessions vigoroses, ni es realitza cap tipus de manipulació o moviment que pugui ocasionar o agreujar alguna lesió.

Contraindicacions

  • Osteoporosis o condicions que puguin implicar el risc de generar alguna fractura.
  • Malaltia infecciosa, problemes de la pell o una ferida oberta.
  • Persones que tinguin o hagin petit alguna malaltia oncològica.

TUI-YOU

Consisteix en la tècnica del massatge Tuina combinat amb olis corporals d’alta qualitat.

Tots els olis que faig servir són biològics / ecològics i per tant, tot el que aplico sobre la pell és apte pel seu consum oral. És molt important que la persona que es faci qualsevol massatge en el qual li apliquin olis, sàpiga la procedència del mateix,  ja que tot el que s’aplica sobre la pell traspassa al nostre organisme, així en el cas que es facin servir olis de mala qualitat e inclús tóxics pel seu consum, si s’apliquen per fer massatges en lloc de drenar i detoxificar, el que aconseguim és intoxicar encara més a la persona..

El massatge Tuina té la seva procedència a Xina, es tracta d’una tècnica molt antiga que és molt útil per preveure el estrés i eliminar els bloquejos energètics que tothom tenim per la vida actual que portem.

El Tui You barreja els efectes beneficiosos del massatge amb l’aromateràpia potenciant aquests efectes. La finalitat és ajudar al sistema immunològic i nerviós per preveure possibles docències.

Per aquest tipus de massatge, la persona ha d’estar només amb calçotets o calcetes, es tapa a la persona amb un llençol i es va destapant la zona a on es treballi. El massatgista va servir per aquests tipus de massatge el braç, avantbraç i colze, els quals estant untats també amb el mateix oli.

Es fa el massatge primer en posició prono (boca avall) a on es treballa la cama, baix gluti, turmells, peu, esquena sencera, escàpula i braços. Després es posa en posició cap amunt i es treballa cama, turmells, peu, abdomen, braços, pit i coll.

Aquesta tècnica consisteix en fer pressió cap avall per a que millor la circulació sanguínia, s’activi el metabolisme i es reforci la resistència del cos, al mateix temps que s’elimina la inflamació muscular.

Al ser un massatge molt detoxificant s’ha d’acompanyar d’un suc vegetal que s’haurà de prendre durant un dia per ajudar a eliminar totes les toxines que hem mobilitzat.

La duració del massatge és aproximadament de 40 minuts.

Homeopatia

Hahnemann (1755 -1843), va ser el pare de l’homeopatia.

Hahnemann va ser metge, químic i toxicòleg, va deixar d’exercir la medicina veient que en molts casos en comptes de curar al pacient, el que li provocava era tot el contrari, un patiment innecessari que en molts casos en comptes de sanar-lo li provocaven la mort. Així que amb 40 anys va abandonar la professió mèdica després d’haver confessat públicament la seva impotència terapèutica.

Es va dedicar a la traducció per guanyar diners, i en la traducció de la Matèria Mèdica de Cullen, va veure que la quina tenia resultats paradoxals en funció de les dosis empleades.

Va començar a prendre quina i observà que la quina que es fa servir per la destrucció de la febre, provocava en una persona sana les aparences de la febre. A través d’aquesta experiència va crear el que posteriorment es denominaria, el principi de la Llei de Similitud, i amb ella va crear l’homeopatia.

L’homeopatia, actualment molt criticada però amb resultats obvis des del S.XVIII, utilitza aquelles substàncies capaces de fer cessar la malaltia per la seva analogia amb ella, “simila similibus curantur”, donant dosis dèbils sense causar dolor ni debilitar a la persona.

 

Flors de Bach

La teràpia floral del Dr. Bach és un sistema natural desenvolupat per Edward Bach (1886-1936), metge anglès, des de fa 70 anys.

És una teràpia natural holística, vibratòria, energètica, que extrau la seva energia curativa de 38 elixirs florals de plantes i arbres, predominantment silvestres.

És una teràpia eficaç i sense contraindicacions i efectes adversos.

La finalitat de la teràpia floral és acompanyar a la persona i ajudar a que trobi el camí per la superació o la compressió d’allò que necessita.

Les flors ajuden a gestionar els sentiments, les emocions, no els anestesien com pot passar amb la medicina al·lopàtica. La finalitat de la teràpia floral és saber gestionar allò que ens produeix una disharmonia que ens pot portar a una malaltia.

Totes les flors en la mesura en què cadascuna d’elles treballa, afavoreixen la intuïció a través de la correcció dels defectes, arribant a la consciència d’aquests.

“Les flors de Bach són intel·ligència emocional líquida”.

MINERALOGRAMA

L’Anàlisi Mineral Tisular del Cabell determina els minerals presents a nivell “intracel·lular” a diferència dels exàmens de laboratori realitzats a partir d’altres mostres biològiques com sang i orina que, determinen les característiques del nivell “extracel·lular”.

Aquest anàlisi permet identificar la resposta endocrina en tant a valors relatius a la “funcionalitat” de les glàndules endocrines, sobretot tiroides i suprarenals, mesurant l’activitat qualitativa de les hormones a nivell “intracel·lular”.

Posem un exemple: estem cansats, sense energia, pugem de pes etc… i en unes analítiques normals surten tots el paràmetres correctes, però nosaltres no ens acabem de trobar bé i el cansament no se’n va ni dormint 20 hores.

Aquestes analítiques ens mesuren la funcionalitat de les nostres cèl·lules a nivell intracel·lular a través dels minerals i dels metalls pesats que tenim en el nostre cos, el cabell ens dóna la informació de tres mesos de la nostra vida a diferència de les altres analítiques que ens donen la informació del dia de l’extracció.

Si la proporció del minerals Calci / Potassi no és correcte, es considera que tenim una hipofuncionalitat tiroidea, i això no es veu en les analítiques convencionals. I si a més a més tenim malament la proporció Na (sodi) / Mg (magnesi) això ens indicaria una hipofuncionalitat de les suprarenals.

Si a més a més tenim el Ca intracel·lular molt elevat i li sumen la hipofuncionalitat tiroidea, vol dir que el Ca que tenim a nivell sanguini molt probablement ens vingui dels ossos amb lo qual d’aquí a un temps tindrem una osteoporosis, però no sabrem perquè.

Per a què totes les nostres funcions orgàniques siguin correctes, també hem de tenir correctament tots els nostres minerals, aquets són importants en tant que:

  • Les glàndules tiroides, medul·la suprarenal, cortesa suprarenal. S’activen amb Na/K/P
  • Les glàndules hipòfisi, paratiroides, pàncrees endocrí, càpsula suprarenal. S’activen amb Ca/ Mg
  • La proporció ideal de Zn/Cu és de 0,8. Ens indica la funcionalitat estrogen – progesterona i l’estabilitat emocional. >0,8 inestabilitat emocional. <0,8 inestabilitat ansiós-depressiu.
  • Nivells baixos de Cr, Fe, Mn, Zn i Cu ens indiquen males digestions, intestí permeable, hipoclorhidria, insuficiència biliar.
  • Nivells baixos de Fe, Ca, K pot ser indicatiu de celiaquia.

Amb aquestes analítiques podem esbrinar moltes coses del nostre estat anímic i de la nostra salut actual i futura.

Iridiologia

No s’ha de confondre Iridiologia amb Iridiomancia, no endevinem el futur mirant l’iris.

Amb la Iridiologia el que veiem són les tendències patològiques, el que ens ajudarà a saber el terreny de la persona, els seus punts dèbils i com tractar-la. L’iris és el reflex de com som.

La Iridiologia no és una teràpia, és un anàlisis que permet aproximar-nos a la constitució biològica individual, saber el terreny constitucional de la persona i veure la seva tendència a desenvolupar patologies cròniques o malalties.

La Iridiologia sorgeix per casualitat en el 1836 amb Ignazt von Peczely.

Ignazt, amant de la naturalesa, estudiava animals, entre ells un mussol. Quant tenia 10 anys, explica que el mussol va intentar escapar i al agafar-lo li va trencar una pota, posteriorment va veure que en el ull a on s’havia fracturat la pota, apareixia en la part inferior una ratlla que no tenia. A mesura que la pota anava sanant la ratlla desapareixia. Ignazt comença a relacionar l’ull amb la pota.

Als 22 anys va ser empresonat per qüestions polítiques, i en la presó centra la seva investigació amb els presos, observant l’iris i relacionant-lo amb les malalties que tenen. Comença ha estudiar medicina i dibuixa les zones del iris amb patologies del cos.

A l’any 1880 va publicar el seu primer llibre a on parlava de la Iridiologia “Descobriments en el regne de la naturalesa i en l’art de curar”. Tractar a les persones no és només ciència sinó també art.

La primera publicació en anglès té lloc en el S. XX 1902 “La diagnosis per l’ull”.

Terapia Ortomolecular

El terme ortomolecular prové de:

“Orto” = correcte i Molecular” = molècula que és l’estructura més simple que mostra un compost.

Linus Pauling, biòleg molecular i dues vegades premi Nobel, a l’any 1954 el de Química i a l’any 1962 el de la Pau, va ser qui per primera vegada parla de la medicina ortomolecular en el seu article “Psiquiatria Ortomolecular” publicat en la revista Science a l’any 1968.

Es defineix la medicina ortomolecular com “la prevenció i el tractament de la malaltia, proporcionant al cos les quantitats òptimes de substàncies que li són naturals”.

Segons Linus s’ha d’administrar les quantitats òptimes de nutrients vitals que puguin ser més que suficients per millorar trastorns de salut crònics i complexos. És la base de la prevenció de la malaltia i el retard de l’envelliment, inclús la curació de moltes malalties.

La història de Linus, com moltes altres, va començar per casualitat. Linus patia de molta rinitis, refredats, sempre havia d’anar amb el mocador al nas. Un dia un amic químic li va donar vitamina C i li va desaparèixer la seva rinorrea continua.

Es va preguntar el perquè, i va veure que ningú havia investigat quina era la dosis òptima de vitamina C que havia de prendre una persona per tenir un estat de salut òptim, només s’havia esbrinat les quantitats mínimes per no emmalaltir, el què tothom coneix com CDR.

Micro immunoterapia

La Micro-Immunoteràpia s’aplica des de fa 35 anys amb excel·lents resultats. La seva història comença a l’any 1967 amb el Dr. Maurice Jenaer, el qual va comprovar que al administrar ADN i ARN altament diluït i dinamitzat a pacients amb càncer s’estimulava el seu sistema immune.

La micro-immunoteràpia té com a objectiu la modulació immunitària, integrant mediadors químics de grans famílies cel·lulars implicats en el nostre sistema immunitari.

Es fan servir diferents nivells de dilució, preparats segons la galènica homeopàtica seguint la llei d’Arnd-Schultz. D’aquesta manera es pot estimular, modular o frenar les accions del sistema immunitari en funció de les patologies trobades.

El camp d’actuació és molt ampli, es poden tractar diferents patologies en les que el sistema immunitari presenti alteracions, des de infeccions virals, càncer, infeccions bacterianes o malalties autoinmunes. Quant es fa servir aquesta teràpia sempre ha d’haver una supervisió médica.

La micro-immunoteràpia, ha sigut un gran avanç pel càncer. A l’any 2003 els investigadors C. Mor i C. Santi van publicar en el Journal of Tumor Marker Oncology el següent treball:

“ Van fer servir la Micro-Immunoteràpia com tractament antineoplàstic adjuvant en pacients amb càncer metastàtic. Van administrar el producte a 99 pacients amb càncer metastàtic associat a la quimioteràpia i la radioteràpia. Després de tres mesos amb aquest tractament es va observar una millora de l’estat general en el 61% dels pacients mentre que en el 24% dels casos es va observar només una resposta parcial. L’índex de supervivència a l’any va ser del 69% i als dos anys del 44%. Per altre part, els pacients van tolerar millor la quimioteràpia. Quatre pacients que prèviament havien hagut de suspendre la quimioteràpia per presentar toxicitat de grau III i IV van poder reprendre-la”.

Kinesiologia - Testatge Alimentari

La paraula kinesiologia prové de Kinesis (moviment) i Logia (logos: raó, estudi).

Com va apareixer aquesta teràpia?

En els anys 60 George Goddheart, metge i quiropràctic, examinant a un pacient que tenia un dolor persistent en l’espatlla va veure que aquest tenia un muscle dèbil, amb el temps va comprovar que amb la manipulació de certs punts d’acupuntura aquests muscles dèbil es feien més forts, desenvolupant una tècnica que va denomina “kinesiologia aplicada”.

La filosofia oriental ensenya que la energia del nostre cos circula a través de certs canals anomenats meridians. A través dels meridians d’acupuntura els muscles es troben connectats a nivell energètic a determinats òrgans, i la kinesiologia treballa tenint en compte aquesta connexió.

Així doncs podem dir que la kinesiologia forma part de les teràpies bioenergètiques que treballen amb els circuits energètics de cos, adoptant les bases de la Medicina Tradicional Xinesa la qual assegura que el benestar d’una persona depèn fonamentalment del correcte equilibri i de la circulació harmoniosa de la seva energia vital a la que denominen Qi.

Goddheart a més de relacionar el muscle amb el meridià xinès que va vinculat a un òrgan en concret, va descobrir que el nostre cervell és capaç d’enviar informació al muscle sobre l’estat en què es troben els nostres òrgans i que tipus de disfunció els hi està afectant en 4 nivells: estructural, químic, energètic i emocional.

Arribant a aquest punt desenvolupa un test muscular de 14 muscles, cada muscle es relaciona amb un òrgan, quant aquest muscle es debilita bilateralment indica que existeix una disfunció en aquest òrgan.

Hem de tenir en compte que el ésser humà no és solament un engranatge químic o estructural, sinó que les emociones també influeixen i això passa d’una manera bidireccional, és a dir, quant tenim una patologia ens afecta a tots els nivells físic i bioquímic. Els muscles estan relacionats amb els meridians energètics i aquests també estan vinculats a nivell emocional, així que es pot considerar al muscle com una expressió psico-corporal.

Per a què fem servir el test de kinesiologia?

A través d’un test kinesiològic, podem saber si la disfunción que té la persona es degut a una causa emocional, física, química o energètica i podem aconsellar-la sobre quina técnica és la més adequada en aquell moment, per poder restablir la desconexión i torni a trobar-se bé.

TETS DE INTOLERANCIA ALIMENTARIA

No és el mateix tenir una al·lèrgia, com el cas de la celiaquia, que una intolerància, la simptomatologia i l’abordatge és molt diferent en ambdós casos.

El problema que patim actualment és que ha canviat molt la nostra alimentació, tant en com cuinem i el que mengem, com la qualitat del producte en si. La majoria dels productes estant refinats, manipulats, posats en càmeres de refrigeració, els animals no estan alimentats adequadament a la seva biologia, etc…

És per això que el nostre cos reacciona i aquesta reacció és individual a cadascú, i està vinculada també al nostre estat emocional.

Podem tenir una intolerància a un aliment avui i dins de 6 mesos no tenir-la, perquè la intolerància és en un moment donat en la nostra vida en la es uneixen una sèrie de factors que fan que el nostre organisme no metabolitzi bé aquell aliment.

El test de intolerància alimentària amb kinesiologia serveix per veure si existeix algun aliment que pugui perjudicar al nostre organisme. No serveix qualsevol set de testatge, per això el que jo faig servir és un creat per farmacèutics especialitzats en fer sets kinesiològics, són més de 200 aliments entre els que s’inclouen conservants i edulcorants.

Si al testar el aliment es produeix un desequilibri energètic en el cos, ens indica que hi ha un rebuig a aquest producte i per tant que aquest aliment ha provocat una reacció muscular que indica que s’ha d’eliminar momentàniament la ingesta del mateix.

Es tracta d’un testatge kinesiológic, no d’una proba o diagnosis mèdica, per això estan els metges que són els únics que poden fer servir probes de diagnosis.

Auriculopuntura

Prové etimològicament del grec teràpia que significa curar i del llatí aurícula que significa orella, es presenta com una branca de l’acupuntura.

Els primers documents escrits que relacionen l’orella amb els meridians (nadi), així com el diagnòstic observant el pavelló auricular, estan datats a l’any 400 aC a la Xina.

L’egiptòleg Alexandre Varille, va observar que les dones egípcies que no volien tenir més fills es perforaven el pavelló de l’orella. A Grècia, Hipòcrates i Galè van estudiar i van descriure relacions de perforacions a l’orella amb trastorns menstruals i sexuals. A Pèrsia, s’utilitzaven les cauteritzacions a l’orella per al tractament de la ciàtica.

A l’any 1954 – 1956 el francès Dr. Paul Nogier va ser el primer en crear una cartografia detallada del pavelló auricular.

L’auriculopuntura es basa en la idea que el pavelló auricular representa la resta del cos completament. En l’orella es reflecteix la imatge d’un fetus dins de l’úter, el qual està orientat cap a baix, a nivell del lòbul.

Actua a nivell de l’equilibri energètic. Quan hi ha una patologia es deu a un desequilibri energètic, a més de tenir venes i artèries per on circula la sang per tot el nostre organisme, també hi ha altres canals per on flueix l’energia que és el que anomenem “meridians”. Quan estimulem aquests canals aconseguim establir l’equilibri energètic del cos.

Segons la medicina xinesa, els meridians que arriben a l’orella tenen una íntima relació amb els òrgans interns. En l’orella hi ha un punt reflex per a cada zona del cos, que és perceptible en el cas de malaltia, només quan una regió del cos humà perd l’equilibri fisiològic, es poden detectar en l’orella els punts alterats.

En funció del cas es pot fer servir como a técnica única o com complementària a qualsevol tractament al·lopàtic que estigui fent.

L’auriculopuntura s’utilitza per:

  • Dolor crònic i agut com cefalees, migranyes, ciàtiques, fractures …
  • Trastorns respiratoris com refredats, asma, al·lèrgies, rinitis …
  • Trastorns i problemes digestius com gastritis, còlics, úlceres, diarrees, vòmits, restrenyiment, còlon irritable …
  • Trastorns hormonals, metabòlics.
  • Al·lèrgies.
  • Angoixa, nerviosisme, ansietat, depressió ….
  • Insomni, estrès
  • Obesitat i trastorns alimentaris.
  • Addiccions com el tabaquisme, alcohol, drogoaddicció …
  • Acúfens …

Contraindicacions

  • Quan hi ha a l’orella inflamacions locals, cicatrius, ferides, tumors.
  • Embaràs.
  • Apendicitis, peritonitis, perforació gàstrica.
  • Patologies contagioses.
  • Psicosis com esquizofrènia, paranoies, trastorns de la personalitat.
  • Trastorns regeneratius i malalties hereditàries que afecten principalment a la medul·la espinal.
  • Qualsevol càncer, només es pot utilitzar per pal·liar el dolor o algun símptoma associat.
  • Casos aguts d’epilèpsia, asma.
  • Tampoc es pot aplicar en cas de dejunis o després d’un gran esforç.