El més conegut és el SII que consisteix en un trastorn funcional digestiu que es caracteritza per la associació del dolor o molèstia abdominal i alteracions en l’hàbit deposicional.

No és el mateix un SII que una malaltia intestinal inflamatòria, l’abordatge del tractament és diferent.

Les causes d’aquest síndrome encara no són clares, poden aparèixer després d’una infecció intestinal, o per un desencadenant estressant previ.

El que sí se sap és que l’intestí està connectat al cervell, existeixen senyals que van i venen entre l’intestí i el cervell. Aquests senyals afecten el funcionament intestinal i els símptomes. En moments d’ estrés els nervis poden tornar-se més actius provocant que els intestins siguin més sensibles i es comprimeixin o es contreguin més.

Malgrat pugui aparèixer a qualsevol edat, molt sovint comença en la adolescència o a principis de la vida adulta i és dues vegades més comú en les dones que en els homes.

Encara que la causa real no s’ha establert, per la meva part em decanto més per la teoria de la microinflamació.

L’alteració de la sensibilitat visceral es maneja com una possibilitat patogènica fonamental en el SII. Entre les teories sobre com es podria produir un canvi en la sensibilitat visceral en els pacients amb SII, s’ha proposat una possible alteració de la paret intestinal. “Bercik P, Verdu EF, Collins SM. Is irritable bowel síndrome a low-grade inflammatory bowel disease?. Gastroenterol Clin North AM, 2005; 34:235-45”.

En alguns pacients amb SII, especialment en aquells amb diarrea, s’ha demostrat un augment quantitatiu de la cel·lularitat en la làmina pròpia, així com de les cèl·lules enteroendocrines, els mastòcits de la paret intestinal, els limfòcits CD3 i els limfòcits intraepitelials CD8. La alliberació d’histamina i serotonina per algunes d’aquestes cèl·lules podria estar implicada en la gènesis de les alteracions motrius, al augment de la sensibilitat i, conseqüentment, en l’aparició dels símptomes. “Mearin F, Perelló A, Balboa A. Síndrome del intestino irritable y enfermedad inflamatoria intestinal: ¿es el eslabón perdido en el espectro de la inflamación?. En: Gassull MA, Obrador A, Gomollón F, Hinojosa J, editores. Enfermedad inflamatoria Intestinal. Madrid: Arán; 2007”.

Per poder diagnosticar un SII, es segueixen els criteris de Roma III:

• Presència de dolor o molèstia abdominal recurrent almenys 3 dies per mes en els últims 3 mesos.

Juntament amb 2 o més dels següents punts:

• Millora amb la defecació.
• Començament coincideix amb un canvi en la freqüència de les deposicions.
• Començament coincideix amb un canvi en la consistència de les deposicions.

En quant als requeriments de la duració de les molèsties, s’ha de tenir en compte que els criteris han de complir-se durant els últims 3 mesos i els símptomes han d’haver començat en un mínim de 6 mesos abans del diagnòstic.

Els requeriments per establir les diferents categories són:

• SII amb predomini d’estrenyiment: femtes dures ≥ 25% de les ocasions.
• SII amb predomini de diarrea: femtes “soltes” o aquoses ≥ 25% de les ocasions. Femtes dures < 5% de les defecacions.
• Patró mixt: femtes dures ≥ 25% de les ocasions. Femtes “soltes” o aquoses ≥ 25% de les ocasions.
• Patró indefinit: anormalitat insuficient de la consistència de les deposicions per reunir els criteris exposats per la resta de categories.