La deficiència de vitamina D està associada a patologies dels ossos, diabetis, malalties cardiovasculars i tuberculosis. Estudis cel·lulars i moleculars han demostrat que també està implicada en la supressió e invasió de les cèl·lules cancerígenes. Alts nivells de vitamina D estan associats amb una reducció de la mortalitat en alguns tipus de càncer entre els que es troben el de pell, pròstata, mama, colon, ovari, ronyó.
La vitamina D s’emmagatzema en el nostre fetge en forma de 25(OH)D o calcidiol, quant necessitem vitamina D aquesta és activada pels nostres ronyons en manera de de 1,25(OH)₂D₃ o calcitriol.
En els últims anys, s’ha pogut comprovar que existeix una activitat extra-renal de 25(OH)D₃-1α-hidroxilasa (CYP27B1) en diferents tipus de cèl·lules inclosos els macròfags, cèl·lules prostàtiques i de colon. S’ha vist que 1,25(OH)₂D₃ es produeix localment en diferents teixits. S’ha demostrat que existeixen teixits potencials de vitamina D (colon, pròstata, mama, fetge, pàncrees) que poden sintetitzar i degradar el calcitriol. S’ha suggerit que la producció local i la degradació del calcitriol representa un factor clau en diferents tipus de càncer en humans.
Càncer colorectal. L’habilitat de 1,25(OH)₂D₃ per diferenciar les cèl·lules cancerígenes de colon ha sigut reconeguda fa més de 20 anys. Diferents estudis epidemiològics prospectius, han trobat una associació inversa entre alts nivells de vitamina D i el risc de càncer colorectal. També s’ha pogut observar que el pronòstic de supervivència és superior en aquells casos a on existien alts nivells de vitamina D.
Càncer de mama. Es va fer un estudi a Itàlia en el que es van incloure 2.569 casos i 2.588 controls, entres els que es van incloure la informació alimentària i les fonts alimentaries de vitamina D. Les dones amb una alta ingesta de vitamina D >190 ui van tenir un risc del 34% inferior a desenvolupar un càncer de mama que aquelles que ingerien quantitats inferiors de vitamina D < 60 ui.
Es va realitzar altre estudi en el que es van incloure 10.578 dones pre-menopàusiques i 20.909 dones pot-menopàusiques. La presa d’altes dosis de vitamina D es va associar a un risc inferior de patir càncer de mama en les dones pre-menopàusiques però no en dones post-menopàusiques.
Càncer de Pulmó. Estudis in vitro e in vivo han demostrat els efectes anti-proliferatius de la vitamina D en el càncer de pulmó. Inhibeixen el creixement de les línies cel·lulars de pulmó, aquests efectes està mediat pels receptors de la vitamina D i afecta la regulació del cicle cel·lular de les cèl·lules escamoses del carcinoma, així com inhibeix el creixement del tumor i la metàstasis.
Càncer de Pròstata. Un estudi basat en professionals de la salut, va demostrar que els pacients amb nivells de vitamina D < 40.5nmol/L tenien una major tendència a morir de càncer de pròstata en comparació amb aquells que tenien nivells > 95.9nmol/L.
Oncology Research, Vol. 22, pp. 129–137 Role of Vitamin D Metabolism and Activity on Carcinogenesis. Xiayu Wu, Tao Zhou, Neng Cao, Juan Ni, and Xu Wang.