UN RESPECTE PELS NATURÒPATES

Últimament he viscut dues situacions molt desagradables, que m’han fet replantejar fer un article per a què aquelles persones que el llegeixin sàpiguen exactament el que la figura d’un naturòpata representa.

La primera situació va ser amb un estudiant de biologia (d’uns 40 anys) empleat d’una botiga de productes ecològics, el qual en una conversa en la que vaig manifestar la meva disconformitat en tant que als naturòpates ens veten el poder accedir a màsters de nutrició, em respon que és normal. El seu argument és que al no tenir una carrera universitària reconeguda es veu que no tenim els coneixements suficients com per entendre el contingut del mateix.

La segona situació va ser la setmana passada, quant uns metges convencionals van arribar a la conclusió que els naturòpates no tenim ni idea de fer una dieta ni de tractar patologies. M’ho van dir sense cap mena de pudor ni sensibilitat.

Vaig fer un salt en el temps quant les dones no podien tenir un compte bancari ni permís del marit o del pare, i l’accés universitari només era permès a uns privilegiats.

La sensació que tenim alguns naturòpates, és que som (disculpeu l’expressió) les prostitutes barates de les carreteres que es guanyen la vida com poden. Professió dura a on les hagi i que en certa manera estant complint un servei social i inclús a vegades psicològic. Tot el món sap que existeixen, que estan allà, però no tenen cap reconeixement legal.

Així ens trobem nosaltres, existim, lluitem, estem aquí, però clar no són estudis universitaris reglats (en altres països, ni tenim una llicenciatura en medicina. Però paguem assegurances, autònoms, impostos e IVA 21%.

Així que per aquells “que opinen despectivament del meu sector” vaig a detallar en què consisteix els estudis rigorosos en una acadèmia autoritzada per obtenir un certificat de Graduat en Naturopatia:

1er any:

  • Anatomia de l’Aparell Locomotor 80 hores.
  • Bioquímica i Introducció de la Dietètica 30 hores.
  • Situacions d’Urgència en Consulta i Primers Auxilis 20 hores.
  • Educació per a la salut/ ètica/ deontologia i Legislació 10 hores.
  • Anatomia, Fisiologia, Patologia i Semiologia I. 130 hores.
  • Principis i Fonaments de la Naturopatía 60 hores.
  • Iridiologia 40 hores.

2º any:

  • Anatomia, Fisiologia, Patologia i Semiologia II 70 hores.
  • Entrevista clínica, Exploració Física i Casos pràctics 40 hores.
  • Coneixement Psicoemocional del Pacient 30 hores.
  • Introducció a la Farmacologia 30 hores.
  • Atenció i Gestió Sanitaria 10 hores.
  • Nutrició i Dietètica 80 hores.
  • Fitoterapia, principis actius i plantes medicinals 110 hores.
  • Estímuls Naturals 10 hores (es una assignatura pràctica).

3er any

  • Introducció a les Flors de Bach 30 hores. (Jo vaig fer un curs específic de Flors de Bach 120 hores).
  • Homeòstasis i valoració 30 hores.
  • Dietoteràpia 50 hores.
  • Complementació e Integració terapèutica 110 hores.
  • Dietètica aplicada a la Naturopatia e Introducció a Altres teràpies 60 hores.
  • Farmacologia i Medicina Integrativa 120 hores.

Amb això s’obté el certificat de Naturopatia sempre i quant s’hagi entregat i aprovat una tesina de final d’estudis. En el meu cas la meva tesina es va convertir en un llibre de 400 pàgines. “Càncer. El porqué de la medicina complementaria”.

Per obtenir el certificat de “Graduat en Naturopatia” s’han de realitzar pràctiques clíniques en un centre de medicina integrativa.

600 hores pràctiques en el centre, a on no només s’avaluen la aptitud, actitud, puntualitat, empatia, relació amb els companys i l’entrega per escrit de 6 cassos pràctics. Sinó també el tracte, atenció i tractament aconsellat (perquè no podem receptar sinó aconsellar) als pacients. Encara que sembli “prepotent” en aquest últim apartat vaig treure un 10 sobre 10. En naturopatía no existeix matrícula d’honor.

I per si fora poc, els professionals que ens dediquem a això, ho fem per vocació, perquè creiem que els pacients no són números en una sala d’espera. Són persones que a més a més de tenir uns símptomes, també tenen emocions, un entorn social, familiar i econòmic que els envolten, i aquí estem nosaltres tractant com un tot d’una manera holística.

Així que encara que no siguin estudis universitaris reconeguts, crec que són suficientment vàlids com per poder accedir a qualsevol tipus de màster relacionat amb la nutrició.

En quant a si sabem o no tractar patologies, un bon naturòpata no té protocols, perquè cada pacient és un món, no tractem malalties sinó persones que han desenvolupat una patologia, els tractament són personalitzats, i puc demostrar que són efectius.

Els que em coneixen, saben perfectament que defenso la medicina integrativa, mai m’he considerat medicina alternativa així que si jo i molts dels meu sector respecten la medicina convencional, demano ferventment un respecte pels “Professionals de Naturopatia”.

Susagna Muns
Naturòpata – Homeòpata

Leave a Comment

*