Avui m’ha impactat una notícia d’una noia que té més de 850.000 seguidors i el motiu d’aquest èxit és la seva imatge corporal, pesa 27 kg, estem parlant d’una adolescent.
Alguna cosa està passant en la nostra societat, mentre en altres països les persones es moren de gana, en el nostre mal anomenat “primer món”, ens obliguem a morir literalment per una malnutrició-proteica-energètica autoprovocada, el motiu “tenir una imatge corporal que la gent admiri”.
Cada cop existeixen més trastorns de conducta alimentària (TCA), fins ara els que eren més coneguts era la anorèxia i la bulímia però existeixen moltes altres més.
Així que em dedicaré a enumerar-les i a explicar breument en què consisteixen per a què si almenys alguna persona al llegir-lo pren consciència de la barbarie en la que incorrem i posa remei, ja em dono per satisfeta.
Els TCA es caracteritzen per tenir una alteració definida del patró de la ingesta o de la conducta sobre el control del pes que produeix un deteriorament físic i psicosocial.
ANOREXIA Y BULIMIA NERVIOSA
La anorèxia nerviosa (AN) i la bulímia nerviosa (BN), són multifactorials ja que intervenen tant factors genètics, biològics, psicològics com socials i culturals.
En el cas de la BN és més recent emergint en la nostra societat en els últims 15 anys i les referències detallades es troben en els últims 50 anys.
La AN es caracteritza per una alteració de la imatge corporal i un trastorn de la conducta alimentària, essent el tret principal la negativa a alimentar-se de manera apropiada, per un temor irracional a guanyar pes. Es neguen a mantenir el pes que li correspon i perden un 15% o més del seu pes corporal. Tenen pànic a guanyar pes, una distorsió de la seva imatge corporal (aquesta distorsió els hi fa veure’s més grasses del que realment estant) i excessiva influència d’aquesta en la autoimatge. Existeixen dues formes de AN la restrictiva que deixen de ingerir aliments i la AN purgativa que s’afegeix a més a més el dejú, vòmits i diarrees provocades per laxants i a vegades inclús fan servir diürètics.
En la AN pateixen ansietat que es manifesta en fòbies: por a menjar, a deglutir, a certs aliments, aversió a las seves cuixes, malucs, a mirar-se al mirall i sobretot a pesar-se. També poden tenir por fòbica a la cuina, menjador, pares e inclús paraules del vocabulari com kg, engreixar, greix, menjar.
També poden estar deprimides i la seva manifestació és la tristesa, aïllament, plor, insomni…
En la BN es donen dos aspectes característics, un comportament ingestiu incontrolable i dietes restrictives, hi ha un rebuig a guanyar pes i conductes de purga per poder controlar-lo. Aquest descontrol porta a la persona a efectuar consums de grans quantitats de menjars per a continuació compensar aquests afartaments amb vòmits, exercici intens, dietes estrictes, diürètics, laxants, dejunis …
Els afartaments varien de freqüència en funció del estat d’ànim i dels aliments ingerits durant la crisis de bulímica. Ingereixen gran quantitat d’aliments en un temps curt i no acaben la seva ingesta fins que s’acaben els aliments o quant el seu estat físic o psíquic s’ho impedeixen. Comencen normalment amb afartament en la cuina de casa, portant de manera oculta menjar a la habitació, pot inclús robar menjar en les botigues i menjar pel carrer vomitant en quant tenen ocasió de fer-ho.
En aquest cas la ansietat els hi arriba després del afartament ja que són conscients que la ingesta els hi farà augmentar el pes, per solucionar-lo recorren al vòmit, laxants, diürètics i exercici exagerat. Tenen conductes molt similars a les conductes additives, tensió abans del consum, consciència de no tenir control, planificació del consum, relaxació i satisfacció durant aquest i posteriorment penediment i sensació de fracàs.
CONSEQÜENCIES ESTAT NUTRICIONAL.
COMPLICACIONS
AN
- Metabòliques: Disminució de la tassa metabòlica basal. Distermia. Hipercolesterolèmia. Hipercarotinemia.
- Cardiovasculars: Bradicàrdia, hipotensió, disminució de la mida cardíaca.
- Gastrointestinals: Gastroparesia, estrenyiment, distensió abdominal.
- Renals: Alteracions hidroelèctriques, uremia prerrenal, fallida renal crònic.
- Endocrinològiques: Hipogonadisme hipogonadotròfic, augment de cortisol i GH, disminució de T3.
- Òssies: Osteopenia, retard en la maduració òssia.
- Dermatològiques: Pell seca, lanugo.
- Hematològiques: Pancitopenia, hipoplàsia de la medul·la òssia.
- Cognitives i del comportament: Depressió, dificultat de concentració, obsessió pel menjar.
BN
- Metabòliques: Alcalosis metabòlica hipoclorèmica.
- Cardiovasculars: Prolapse mitral. Alteracions en el EGC.
- Renals: Alteracions hidroelectrolítiques, fracàs renal agut, nefropatia hipopotasèmica.
- Dermatològiques: Callositats en els artells (Signe de Russell).
- Tracte digestiu: Erosió del esmalt dental, gingivitis, hipertrofia de glàndules salivars, esofagitis, regurgitacions, ruptura esofàgica, dilatació / perforació gàstrica, pancreatitis aguda, estrenyiment.
VIGOREXIA
En el 1993 es va descriure un trastorn relacionat amb la imatge corporal en un estudi sobre els efectes secundaris del us de anabolitzants en culturistes.
La conducta s’aquestes persones estaba vinculada a una intensa por a tenri un cos petit i dèbil. Tenien una percepció distorsionada del seu propi cos amb una tendència a veure’l molt menys voluminós del que realment és.
Aquesta distorsió els hi provocaba que tinguessin dietes hiperproteiques i fessin servir hormones anabolitzants.
Existeix una mala traducció al espanyol “vigorexia”, quant en realitat s’hauria d’anomenar “bigorexia”, de big pel desitg d’augmentar el tamany corporal i orexia del grec que significa gana.
Aquestes persones poden petir lesions per l’alta intensitat d’exercici físic i l’ús d’esteroides també els hi ocasiona alteraciones físiques i hormonals. Els que es fan servir més són els esteroides anabolitzants androgènics, encara que també fan servir estimulants com la efedrina, anfetamines o cocaïna, analgèsics narcòtivs i glucocorticoesteroides. L’abús d’aquestes substàncies poden ocasionar creixement mamari, encongiment de testicles (provoca problemes de relació de parella), infertilitat, calvície i un risc més elevat de petir un càncer, sobretot de pròstata.
En les dones poden ocasionar, reducció de les mames, augment de la mida del clítoris, redistribució del greix a formes masculinitzades, pérdua de cabell, creixement de cabell facial, canvis en la veu.
En ambdós sexes, hipertensió arterial, augment del risc d’infart, augment de la mida del ventricle esquerra del cor i en adolescents cessament precoz del creixement per maduresa prematura.
ORTOREXIA
Apetència per lo correcte, el primer cop que es va descriure va ser en el 1996 pel metge Steve Bratman.
Es tracta d’una obsessió pel menjar sà a un nivell patològic. Aquesta preocupació els h porta a consumir aliments orgànics, vegetal, ecològics, sense ser tractats per productes artificials ni conservants, ni hagi al voltant alguna condemna que li ocasioni suprimir aliments com la carn, greix, i altres aliments que no es poden reemplaçar correctament i per tant puguin ocasionar-los dèficit nutricional.
A més a més estan obsessionats pel procediment de cocció, han de seguir una pauta i utensilis de determinats materials com la ceràmica, fusta i rituals com mastegar 200 vegades, controlar patològicament els minuts de cocció, la manera de tallar-lo i consumir-lo. La por a consumir conservants, colorants de la indústria alimentària, fertilitzants o pesticides els hi porta pagar quantitats indecents de diners pel que ells consideren una alimentació saludable.
Aquesta preocupació els hi porta a:
- Dedicar més de 3h a pensar en la seva dieta.
- Portar un equip de supervivència en els viatges.
- Preocupar-se més per la qualitat que pel plaer de menjar, el que disminueix psicològicament la qualitat de vida.
- Gran sentiment de culpabilitat quant no poden complir les seves conviccions dietètiques..
- Aïllament social, és impossible que vagi a menjar a qualsevol establiment.
En aquest cas, el problema resideix en què el comportament de la persona és patològic, no estem parlant de cuidar la nostra alimentació, menjar sà, no menjar processats o que porti conservants o productes tòxics, sinó que ens referim a què la obsessió per lo sà els hi porta a poder tenir vida social i viure esclavitzats al menjar.
POTOMANIA
Beure grans quantitats de líquid d’una manera compulsiva amb una agradable sensació de plaer.
És una patologia mental. Hem de tenir en compte que si superem els 4 litres diaris podem tenir una hiperhidratació amb conseqüències greus. També hem de saber que les infusions i els tes, tenen grans quantitats de potassi, i això ens pot portar amb el temps a una insuficiència renal per esgotament dels ronyons.
EBRIOREXIA
Més comú en noies joves que estan obsessionades per estar primes però que a la vegada quant surten de festa tenen apetència per l’alcohol. Per compensar la ingesta de etanol restringeixen la seva ingesta alimentària.
El problema resideix que per evitar els efectes secundaris del alcohol, tendeixen a menjar conjuntament dolços, patates fregides, amb el què s’ha d’afegir una alimentació insana i que afecta a la salut cardiovascular.
DIABULIMIA
En aquest grup tenim a persones que han sigut diagnosticades recentment de diabetis 1. Al començament d’aquesta malaltia, la persona perd pes, el tractament és una dieta adequada e insulina.
La diabulimia és quant la persona controla la insulina per perdre pes, redueixen la dosis de insulina per baixar pers intencionadament, el que és molt perillós, ja que nivells elevats de glucosa en sang els hi pot portar a una cetoacidosis diabètica que els hi pot provocar un coma, problemes neuropàtics, afectacions oculars, fallida renal…
FLEXITARISMO
Terme que apareix en el 2003 i que prové de flexible i vegetarià. Són persones que tenen una dieta bàsicament vegetariana però ocasionalment o per diverses raons, consumeixen productes d’origen animal.
El què els diferència dels vegetarians, en què ocasionalment ingereixen carn, peix.
Existeixen altres modalitats:
- Semi-vegetarians: no inclouen carn vermella.
- Pisci-vegetarians: inclouen peix.
- Pollastretarians: mengen pollastre i aus.
La diferència amb els flexivegetarians, és que consumeixen aquests aliments d’una manera habitual, no ocasional. També hem de tenir en compte que quant mengen aliments d’origen animal les quantitats són molt minses.
La explicació és que consideren la seva dieta més saludable que la dels omnívors, consideren que una dieta vegetariana al 95% tenen millor estat saludable.
Després hi ha la dieta VB6, quant vaig llegir això, no m’ho podia creure, són els vegans abans de les 6, aquells que no mengen cap aliment animal abans de les 6 de la tarda, després sí, el motiu, dons ho tindrem que preguntar a Mark Bittman que va ser qui va adoptar aquesta dieta.
SADOREXIA
És una combinació de comportament anorèxic, bulímic i ortorèxic amb el ús de mètodes d’aprimament masoquistes, es coneix com la “dieta del dolor”.
La finalitat és arribar a una esta d’extrema primesa, es vincula a persones amb baixa autoestima, depressió o amb algun xoc emocional en la seva vida social.
Aquest tipus de trastorn els hi pot causar la mort.
SDE DEL COMEDOR NOCTURNO
Es va descriures en el 1955 en un estudi de dones obeses. Es ingereixen més del 25% del total de caloríes que s’han de ingerir diàriament, durant la nit, tenen mancança de son i anorèxia matutina que s’acompanya per una hiperfàgia a la tarda-nit.
Això els hi provoca trastorns de la son, sde de cames inquietes, apnea, somnambulisme, augment de la depressió i autoestima. A més a més el menjar preferit són els carbohidrats augmentant el pes.
PERMAREXIA
Hi ha una obsessió en què tot el que mengen engreixa, el que els hi porta a probar múltiples dietes, sobretot les “dieta miracle”.
Compten les calories constantment, miren les etiquetes amb obsessió, consumeixen suplements polivitamínics, diürètics, laxants, tot tipus de complementació per baixar de pes, el que els hi porta a una fluctuació constant del pes.
Estant obsessionats pel contingut calòric dels aliments.
SEUDOREXIA O PICA
Desig irresistible de menjar o llepar substàncies que no són nutritives com el guix, bicarbonat, cotó, pegament, floridura, cendres de les cigarretes, terra…
En funció de la substància que consumeixen o llepen se li dóna el nom del trastorn així als menjadors de terra se’ls anomena geofagia.
BULIMAREXIA
Tal com el seu nom indica, es troba entre la anorèxia i la bulímia, combina situacios de hiperactivitat i negar-se a menjar amb afartaments i purgues.
Es diferència de la anorèxia per les situacions de menjar compulsivament i de la bulímia per la pèrdua de pes (en la bulímia no hi ha pèrdua de pes). Aquest trastorn el patia la emperadriu Isabel d’Àustria coneguda com Sissi.
ALTRES TCA NO ESPECIFICATS
- Manorexia, homes que tenen pànic per engreixar i solen exagerar l’esport que realitzen conjuntament amb una restricció dietètica.
- Pregorexia, quant les dones embarassades tenen pànic per estar grasses i comencen a realitzar dietes, provocar-se vómits, amb el conseqüent perill de malformació fetal.
- Workaholics, la seva obsessió pel treball els indueix a una mala alimentació.
- Ciberdependents, grans consumidors de fastfood.
- Tanorexia, consumeixen grans quantitats d’aliments i complements que els hi porti a estar broncejats.
Després de llegir aquest article, espero que comencem a recapacitar sobre el què està passant al nostre voltant, entorn laboral, social i familiar, i perquè no, en nosaltres mateixos.
Per aquells que s’han quedat amb ganes de saber més, us recomano un gran llibre a on es descriu tot això i molt més. “Controversias sobre los Trastornos Alimentarios” de la fundació Tomás Pascual y Pilar Gómez Cuetara.
Susagna Muns
Naturòpata