El Nadals ja són aquí, els carrers es omplen de llums, colors i nadalenques, veiem a multitud de persones carregades amb bosses i regals, ens arrosseguen i atropellen amb milers d’anuncis i reclams, sembla que estiguem obligats a ser feliços, a comprar i consumir i menjar fins rebentar com si no hi hagués un demà.
Arriben els sopars i els menjars de treball, a on has de sortir, beure fins emborratxar-te i riure ja sigui amb el teu cap que et fa la vida impossible, com amb aquell company/a que t’assetja e intenta a tota costa guanyar mèrits sense cap tipus d’escrúpols cap els demés.
Els sopars i menjar familiars a on, vulguis o no, hauràs d’oferir el millor dels teus somriures a aquells familiars que només hi parles o creues alguna mirada en aquestes dades, perquè durant la resta del any ja no us tornareu a veure més perquè o us suporteu, i ull si no fas regals perquè llavors et xiularan les oïdes per rancorós.
Perquè és l’època en què, sí o sí, s’ha de perdonar, oblidar, regalar coses cares i ser la millor persona del món.
I tot això, com ens afecta? Doncs segons sapiguem gestionar les nostres emocions, segons sigui el nostre nivell econòmic, la situació laboral i familiar, perquè tal i com diu el refranyer “amb pa les penes són menys” i “el somriure d’un nen és contagiós”.
Així que dins de tota aquesta voràgine d’alegria i malbaratament, hi ha l’altre cara de la moneda. Aquelles persones que pateixen de depressió nadalenca.
El so les posa abans i amb l’obscuritat i el fred els ànims ja decauen sols, i si a més a més falten els nostres éssers volguts i l’economia no acompanya, la realitat és molt diferent a la que veiem en les pantalles publicitàries.
Què podem fer?
- No sentir-nos culpables. Tenim el dret a no haver de donar salts d’alegria fins el dia 7 de gener.
- Respirar profundament. Les emocions que afloren en aquesta època son el dolor per la pèrdua d’alguna cosa o d’alguna persona, pena, tristor, ganes de plorar. Hi ha un enganxament a les persones i a situacions del passat.
L’exercici de respirar prenent consciència del aire que agafem i que després deixem anar, perquè en la majoria de les situacions de la nostra vida ens toca agafar i deixar anar. Quant prenem realment consciència que hem d’alliberar, deixar anar i seguir el nostre camí, llavors podrem superar aquestes emocions.
Per molts fàrmacs que prenguem, si no es desbloqueja aquesta emoció, mai es podrà superar i per tant sanar. Perquè la tristor es manifesta en els pulmons, i per això les persones melancòliques són més propenses a tenir malalties pulmonars i refredats.
- Demanar ajut, si el necessitem.
Des del món de les teràpies naturals, podem ajudar a gestionar totes aquestes emocions, amb auriculoteràpia per desbloquejar-les, amb fongs i plantes per dormir i descansar millor, i sobretot sabem escoltar i sent el company de la soledat més dura i cruel que apareix en alguns de vosaltres en aquestes èpoques nadalenques.
Tot i ser conscient d’aquesta cara de la moneda, us desitjo a tots els meus lectors, uns Bons Nadals i un Feliç Any Nou.
Susagna Muns
Naturòpata – Auriculoterapeuta