HORMONA D

La vitamina D és una prohormona soluble en greix que el nostre cos la converteix en hormona, així que actualment se la considera una hormona.

La seva principal funció biològica és la de mantenir els nivells sanguinis normals de calci, fòsfor, magnesi, el que s’aconsegueix augmentant la absorció d’aquests minerals dels aliments i reduint la pèrdua de calci en la orina.

És important que en les analítiques de control que ens facin estiguin inclosos els nivells de vitamina D així com del calci i de la hormona paratiroidea que també està relacionada en aquest cicle.

Existeixen dos classes de vitamina D:

  • Vitamina D2 o ergocalciferol, que es troba en el món vegetal, en els bolets i les mongetes.
  • Vitamina D3 o colecaciferol. De origen animal, que es troba en el fetge, en el rovell del ou, en el greix de la llet de vaca.

Un altre font de vitamina D és el sol, aquest transforma la 7 dehidrocoleterol de la pell en colecaciferol, D3.

Quina dossis hauríem de prendre?

Hem de recordar, que el consum elevat o excessiu de qualsevol mineral, vitamina o complement, pot ocasionar-nos l’efecte contrari al que volem tenir. Així una concentració elevada de vitamina D podria augmentar les concentracions de calci, produint:

  • Calcinosis, és a dir, un dipòsit de sals de calci en els teixits tous, com poden ser els ronyons, el cor, o els pulmons.
  • Hipercalcemia, concentracions altes de calci en la sang.

El consum més elevat de vitamina D sense perill que s’ha establert per adults i nens de més de 8 anys, és de 100mcg (4000ui) diàries.

Al ser una vitamina liposoluble, per poder sintetitzar-la correctament, necessitem una correcta digestió dels greixos, així en quadres de esteatorrea, podríem tenir una mancança d’aquesta vitamina, així como de les restants vitamines liposolubles (Vit K, Vit E, Vit A). L’excés de vitamina D s’excreta per la bilis.

Dèficit

  • En nens és causa de raquitisme.
  • En adults és causa de osteomalàcia.

Perquè és tant important aquesta vitamina?

Sistema Nerviós Central

Existeixen receptors en tot el nostre sistema nerviós central i en el hipocamp.

El Dr. Robert J Przybelski de la facultat de medicina i de salut pública de la Universitat de Wisconsin explica que la vitamina D activa y desactiva enzims en el nostre cervell i en el líquid cefaloraquidi. Aquests enzims intervenen en la síntesis de neurotransmissors i en el creixement dels nervis.

Es va fer un estudi dirigit per científics de la Universitat de Manchester publicat en el 2009. Es va examinar els valors de vitamina D i el rendiment cognitiu en més de 3100 homes entre els 40 i els 79 anys en vuit països europeus. Es va observar que els que tenien els nivells més baixos de vitamina D van mostrar una menor velocitat de processament de informació.

Malgrat que s’ha demostrat que existeix una relació entre els baixos valors de vitamina D amb el deteriorament de les facultats cognitives, encara no s`ha pogut demostrar si amb nivells òptims es podria reduït aquest pèrdua cognitiva, o si l’administració de la mateixa a persones que tenen mancança sigui suficient per la recuperació d’algunes d’aquestes funcions cerebrals d’alt nivell.

Sistema immunológic

La concentració de vitamina D que hi ha dins dels leucocits es relaciona amb les infeccions. Segons la OMS, la mancança de vitamina D se ha relacionat amb infeccions respiratòries tals com pneumònia, tuberculosi i bronquitis.

Càncer

La relació entre la vitamina D i el càncer, va començar quant les investigacions epidemiològiques van veure que existien índex inferiors de incidència i de mortalitat d’alguns càncers, en aquelles persones que vivien en zones a on la exposició a la llum solar era relativament alts en comparació amb les que vivien en la latitud nord. Degut a la relació entre els rajos ultravioleta de la llum solar amb la producció de la vitamina D, es va formular la hipòtesi que la variació de les concentracions de la vitamina D podia se responsable d’aquesta associació.

Altres estudis de cèl·lules i de tumors cancerígens en ratolins, va establir que la vitamina D té diverses activitats que podrien fer lent o impedir la formació del càncer, inclús de promoure la diferenciació cel·lular, de fer que disminueixi el creixement de cèl·lules tumorals, d’estimular la mort cel·lular i de reduir la angiogénesis en els tumors. (Thorne J, Campbell MJ. The vitamin D receptor in cancer. Proceedings of the Nutrition Society. 2008;67(2):115-127). (Deeb KK, Trump DL, Johnson CS. Vitamin D signalling pathways in cancer: potential for anticancer therapeutics. Nature Reviews Cancer. 2007;7(9):684-700).

Interaccions

La vitamina D interactua amb:

  • Fàrmacs tipus sintrom –
  • Anticoagulants
  • Calci antagonistes.

Susagna Muns
Naturòpata – Auriculoterapeuta – Terapeuta Floral – Homeopatia

Leave a Comment

*