Colesterol

El colesterol és un esterol, un lípid que es troba en els teixits corporals i en el plasma sanguini. Existeix en altes concentracions en el fetge, medul·la espinal, pàncrees i en el cervell.

És una substància essencial per crear la membrana plasmàtica que regula l’entrada i la sortida de substàncies en la cèl·lula.

El colesterol en el nostre cos s’uneix a una lipoproteïna pel seu transport. Les lipoproteïnes principals implicades en el transport del colesterol són:

  • HDL, que és l’encarregada de transportar cap el fetge el colesterol de l’alimentació i del colesterol lliure en sang.
  • LDL, la encarregada de transportar el colesterol fabricat pel fetge i el condueix cap a les nostres cèl·lules. És bàsica per:
  • El metabolisme en general.
  • Fabricar hormones esteroidees.
  • Sintetitzar vitamina D.
  • Per les membranes cel·lulars.

Segons el Dr. Walter Hartenbach, no existeix el colesterol dolent, ja que aquest és imprescindible per la vida. Una disminució de 100mg/dl en els nivells de colesterol, pot ser perillós per la nostra salut, provocant:

  • Reducció de la capacitat física i mental.
  • Debilitament de la vitalitat masculina.
  • Infertilitat de la dona.
  • Trastorns en l’estructura de la musculatura.
  • Dèficit de cortisol
  • Dèficit de vitamina D.
  • Augment del risc de càncer.

PUNT DE VISTA DEL COLESTEROL EN NATUROPATIA

En el nostre camp no ens preocupa tant el nivell del colesterol total, sinó el terreny de la persona que ho pateix.

Si el nostre endoteli vascular és flexible i per tant no està oxidat el colesterol circularà correctament. En el cas que tinguem els vasos oxidats i per tant no siguin flexibles és quant existeix el risc que una placa d’ateroma s’adhereixi, llavors es creen plaques d’ateroma, causants de diverses disfuncions.

En les analítiques de la Seguritat Social l’únic paràmetre que surt és el del colesterol total, sense especificar el HDL o LDL. Aquest paràmetre per nosaltres no indica res. Vaig a posar un exemple per un millor enteniment.

  • Pacient en què la seva analítica surt CT200, em medicina al·lopàtica ja ho definiren com colesterol elevat. Si no tenim els valors detallats nosaltres no ho considerem elevat, perquè ens falten dades. No és el mateix un HDL 90 i LDL 110 o que sigui el HDL 40 i LDL 160 i els dos sumen 200.

Altre paràmetre que s’hauria de tenir en compte, i que si no es demana expressament, la seguretat social no t’ho dóna, és la homocisteína.

La homocisteína és la primera causa de la lesió del endoteli vascular. Quant l’endoteli es lesiona en el procés de curació el colesterol s’adhereix a les parets vasculars formant les plaques d’ateroma.

L’augment de la homocisteína ho provoca un dèficit de vitamines: B6, B9 i B12.

Teràpia natural

La teràpia natural sempre s’ha de realitzar als inicis del colesterol elevat, si la persona ja está sent tractada farmacològicament, qualsevol suplement que prengui pot interactuar amb la medicació que está prenent. Mai s’ha de prendre cap suplement sense autorització médica que pugui alterar el tractament prescrit per un metge.

  • Disminuir la producció endògena del colesterol augmentant la coleresis, i mantenint la solubilitat del colesterol i la correcta composició de la bilis.
  • Lo idoni seria realitzar una analítca de femtes per valorar el correcte equilibri de la microbiota, ja que podria ser una de les causes de tenir hipercolesterolemia.

Què passa amb les estatines?

Quant una persona pren estatines sintètiques, els efectes secundaris d’aquestes, és la disminució del CoQ10.

Les estatines funcionen inhibint l’enzim HMG-CoA reductasa que controla la via de síntesis del colesterol i del CoQ10, bloquejant la producció d’ambdues substàncies per igual.

El CoQ10 és un antioxidant que es genera en el nostre cos, es necessita per les funciones bàsiques cel·lulars. Els nivells d’aquest coenzim disminueixen amb l’edat, en persones amb càncer, en certs desordres genètics, diabetis, en disfuncions cardíaques, SIDA, distròfia muscular i en la malaltia del Pàrkinson.

El CoQ10 es troba present en tot el nostre cos, però especialment en el cor, fetge, ronyons i pàncrees.

La deficiència d’aquest coenzim es relaciona amb una major incidència de malalties cardiovasculars i insuficiència cardíaca.

Tenim en el món vegetal plantes que contenen monacolines, són el que denominen estatines naturals, tenen varis avantatges entre ells que malgrat actuar com les estatines, les plantes també tenen altres principis que protegeixen de la disminució del CoQ10, per tant, no tenen aquest efecte tant agressiu. En el cas que s’hagi de prendre durant períodes llargs, existeixen complements que porten monacolines juntament amb CoQ10.