La naturopatía és una disciplina holística, és a dir, que concep el ser humà com un conjunt en el que tot està interrelacionat, la ment, el cos, el medi.

El nom deriva de: Naturo: naturalesa i Patía: patologia.

S’interpreta com “la curació de les patologies per mitjà de la naturalesa del propi pacient”.

El terapeuta el que fa és crear un estímul al organisme, per a què l’element curatiu sigui la mateixa persona, no la planta o el complement que se li doni, sinó que això sigui part d’un procés d’estimulació de l’organisme.

Com es crea l’estímul?.

• La alimentació. Cuidant la alimentació en funció de les necessitats.
• Fitoterapia. La utilització de les plantes.
• Estímuls naturals. Fent servir el sol, el mar, la humitat, etc… Ja els romans feien servir la balneoteràpia. Es poden fer balnearis a casa.
• Estímuls manuals. Massatge.
• Estímuls sensorials. Compensar el que ens envolta com el fum, el soroll, l’estrés, etc… A través de la musicoteràpia, cromoteràpia, aromateràpia, etc….
• Naturopatía funcional. Donar elements que activin les nostres funcions orgàniques, que estimulin els nostres enzims, fent servir per exemple la oligoteràpia, homeopatía, Sals de Schüsler…..
• Estímuls energètics. Magnetoteràpia.
• Estímul psico-emocional. Impacte sobre les emocions, relaxació, visualització.

TU TENS EL CONTROL SOBRE EL TEU CÀNCER⁠

Què passa quan et diagnostiquen d’un càncer? 
⁠Durant el tractament seràs una bomba emocional a on aniràs combinant diferents tipus d’emocions:

• Preocupació.
• Ansietat.
• Ràbia.⁠
• Depressió.⁠
• Soledat. ⁠
• Impotència. ⁠
⁠

Aquests sentiments són normals i, encara que no estiguin relacionats amb problemes en la ingesta, sí que és cert que això pot afectar en el teu ànim a l’hora d’anar a comprar o cuinar els aliments.

Però, saps què? Existeixen aliments que et poden ajudar a superar aquestes emocions així com petits trucs. 

Efectes secundaris que puguin aparèixer pel tractament: ⁠
⁠
• Pèrdua de gana.
• Restrenyiment o diarrea. ⁠
• Boca seca.⁠
• Canvis en el sentit del gust i olfacte.⁠
• Nàusea i vòmits. ⁠
• Pèrdua o increment de pes.  ⁠
• Problemes de deglució. ⁠
⁠

Saps què? A través de la nutrició tots aquests efectes secundaris es poden pal·liar. 

En base a l’experiència amb els meus pacients, existeixen aliments com per exemple el gingebre que poden ajudar a pal·liar els vòmits, però per això s’ha de preparar de certa manera, no hi val tot.
⁠
Mira el meu  blog  a on vaig publicant consells i receptes. 

Prové etimològicament del grec teràpia que significa curar i del llatí aurícula que significa orella, es presenta com una branca de l’acupuntura.

Els primers documents escrits que relacionen l’orella amb els meridians (nadi), així com el diagnòstic observant el pavelló auricular, estan datats a l’any 400 aC a la Xina.

L’egiptòleg Alexandre Varille, va observar que les dones egípcies que no volien tenir més fills es perforaven el pavelló de l’orella. A Grècia, Hipòcrates i Galè van estudiar i van descriure relacions de perforacions a l’orella amb trastorns menstruals i sexuals. A Pèrsia, s’utilitzaven les cauteritzacions a l’orella per al tractament de la ciàtica.

A l’any 1954 – 1956 el francès Dr. Paul Nogier va ser el primer en crear una cartografia detallada del pavelló auricular.

L’auriculopuntura es basa en la idea que el pavelló auricular representa la resta del cos completament. En l’orella es reflecteix la imatge d’un fetus dins de l’úter, el qual està orientat cap a baix, a nivell del lòbul.

Actua a nivell de l’equilibri energètic. Quan hi ha una disfunció es deu a un desequilibri energètic, a més de tenir venes i artèries per on circula la sang per tot el nostre organisme, també hi ha altres canals per on flueix l’energia que és el que anomenem “meridians”. Quan estimulem aquests canals aconseguim establir l’equilibri energètic del cos.

Segons la medicina xinesa, els meridians que arriben a l’orella tenen una íntima relació amb els òrgans interns. En l’orella hi ha un punt reflex per a cada zona del cos, que és perceptible en el cas de malaltia, només quan una regió del cos humà perd l’equilibri fisiològic, es poden detectar en l’orella els punts alterats.

En funció del cas es pot fer servir como a técnica única o com complementària a qualsevol tractament al·lopàtic que estigui fent.

L’auriculopuntura s’utilitza per:

• Dolor crònic i agut com cefalees, migranyes, ciàtiques, fractures …
• Trastorns respiratoris com refredats, asma, al·lèrgies, rinitis …
• Trastorns i problemes digestius com gastritis, còlics, úlceres, diarrees, vòmits, restrenyiment, còlon irritable …
• Trastorns hormonals, metabòlics.
• Al·lèrgies.
• Angoixa, nerviosisme, ansietat, depressió ….
• Insomni, estrès
• Obesitat i trastorns alimentaris.
• Addiccions com el tabaquisme, alcohol, drogoaddicció …
• Acúfens …

Contraindicacions

• Quan hi ha a l’orella inflamacions locals, cicatrius, ferides, tumors.
• Embaràs.
• Apendicitis, peritonitis, perforació gàstrica.
• Malalties contagioses.
• Psicosis com esquizofrènia, paranoies, trastorns de la personalitat.
• Trastorns regeneratius i malalties hereditàries que afecten principalment a la medul·la espinal.
• Qualsevol càncer, només es pot utilitzar per pal·liar el dolor o algun símptoma associat.
• Casos aguts d’epilèpsia, asma.
• Tampoc es pot aplicar en cas de dejunis o després d’un gran esforç.

La Micro-Immunoteràpia s’aplica des de fa 35 anys amb excel·lents resultats. La seva història comença a l’any 1967 amb el Dr. Maurice Jenaer, el qual va comprovar que al administrar ADN i ARN altament diluït i dinamitzat a pacients amb càncer s’estimulava el seu sistema immune.

La micro-immunoteràpia té com a objectiu la modulació immunitària, integrant mediadors químics de grans famílies cel·lulars implicats en el nostre sistema immunitari.

Es fan servir diferents nivells de dilució, preparats segons la galènica homeopàtica seguint la llei d’Arnd-Schultz. D’aquesta manera es pot estimular, modular o frenar les accions del sistema immunitari en funció de les disfuncions trobades.

El camp d’actuació és molt ampli, es poden tractar diferents disfuncions en les que el sistema immunitari presenti alteracions, des de infeccions virals, càncer, infeccions bacterianes o malalties autoinmunes. Quant es fa servir aquesta teràpia sempre ha d’haver una supervisió médica.

La micro-immunoteràpia, ha sigut un gran avanç pel càncer. A l’any 2003 els investigadors C. Mor i C. Santi van publicar en el Journal of Tumor Marker Oncology el següent treball:

“ Van fer servir la Micro-Immunoteràpia com tractament antineoplàstic adjuvant en pacients amb càncer metastàtic. Van administrar el producte a 99 pacients amb càncer metastàtic associat a la quimioteràpia i la radioteràpia. Després de tres mesos amb aquest tractament es va observar una millora de l’estat general en el 61% dels pacients mentre que en el 24% dels casos es va observar només una resposta parcial. L’índex de supervivència a l’any va ser del 69% i als dos anys del 44%. Per altre part, els pacients van tolerar millor la quimioteràpia. Quatre pacients que prèviament havien hagut de suspendre la quimioteràpia per presentar toxicitat de grau III i IV van poder reprendre-la”.

El dejuni intermitent significa que tenim una finestra on podem menjar i una finestra on no podem ingerir res que trenqui el dejuni.

NO es tracta d’un tipus de dietes, és un estil de vida, ens proporciona importants beneficis per a la salut si es fa correctament.

A l’ésser un estil de vida s’ha de trobar la fórmula adequada perquè el dejuni intermitent s’adapti a tu, a la teva forma de vida, no a l’inrevés. D’aquesta manera i després d’una valoració analítica es valora el tipus de dejuni més idoni per a la persona que desitja realitzar-lo.

Hi ha diferents tipus: 12h: 12h, 14h: 10h, 16h: 8h, 18h: 6h i 24h.

En totes les cultures podem trobar llibres on parlen de les propietats guaridores que té el dejuni, és l’eina dietètica més poderosa, antiga, fàcil i barata que tenim a l’abast de la nostra mà.

Aquest estil de vida no és apte per a tothom, és per això que quan vinguis a la meva consulta, valorarem el teu estat de salut, estil de vida i objectius que es volen aconseguir.

És una bona eina per poder cremar l’excés de greix corporal, ja que el cos la utilitza com energia. Pensem en els homes de les cavernes que eren caçadors-recol·lectors, passaven temps on tenien caça i pesca abundant a períodes amb escassetat alimentària i vivien molts anys, amb una forta estructura òssia i muscular (tot i que es té la idea del contrari) .

En l’actualitat se sol menjar massa, és a dir, s’ingereix més energia de la que es gasta, i aquest sobrant s’emmagatzema en forma de greix corporal i en el fetge en forma de triglicèrids, amb el temps es desenvoluparà síndrome metabòlica, diabetis tipus II, insulino resistència, fetge gras … ..

Quan mengem carbohidrats nostre pàncrees secreta insulina per gestionar la glucosa generada, però quan l’espai d’emmagatzematge per a la glucosa està ple, el fetge la converteix en greix (procés de lipogènesi de novo).

Si mengem cada tres o quatre hores, estem donant-li al nostre cos energia constant a través dels aliments que s’ingereixen, i segons el tipus de vida que es faci és impossible gastar tota l’energia ingerida pel que es convertirà en greix corporal.

Hahnemann (1755 -1843), va ser el pare de l’homeopatia.

Hahnemann va ser metge, químic i toxicòleg, va deixar d’exercir la medicina veient que en molts casos en comptes de curar al pacient, el que li provocava era tot el contrari, un patiment innecessari que en molts casos en comptes de sanar-lo li provocaven la mort. Així que amb 40 anys va abandonar la professió mèdica després d’haver confessat públicament la seva impotència terapèutica.

Es va dedicar a la traducció per guanyar diners, i en la traducció de la Matèria Mèdica de Cullen, va veure que la quina tenia resultats paradoxals en funció de les dosis empleades.

Va començar a prendre quina i observà que la quina que es fa servir per la destrucció de la febre, provocava en una persona sana les aparences de la febre. A través d’aquesta experiència va crear el que posteriorment es denominaria, el principi de la Llei de Similitud, i amb ella va crear l’homeopatia.

L’homeopatia, actualment molt criticada però amb resultats obvis des del S.XVIII, utilitza aquelles substàncies capaces de fer cessar la malaltia per la seva analogia amb ella, “simila similibus curantur”, donant dosis dèbils sense causar dolor ni debilitar a la persona.

Microbioma

El cos humà es troba colonitzat per tota una sèrie d’organismes, aquesta població de microorganismes amb els seus gens és el microbioma.

Amb els avenços tecnològics i en la seqüenciació i estudis del genoma, els científics han pogut avançar en les seves investigacions sobre els microbis, les seves funcions, interaccions, etc…

El ésser humà té uns 100 billons de microbis, la majoria d’ells es troben ubicats en el intestí.

Podem trobar-los en el tracte gastrointestinal, en la cavitat oral, en el tracte respiratori, en el sistema genitourinari, en la nasofaringe i en la pell.

Funcions del microbioma

S’han pogut establir diferents funcions:

• Transformació dels components no digeribles dels aliments en metabòlits digeribles.
• Síntesis de vitamines essencials.
• Eliminació de compostos tòxics.
• Enfortiment de la barrera intestinal.
• Regulació del sistema immunològic.

Malalties relacionades amb les alteracions del microbioma

Existeixen evidències que relacionen un desequilibri del microbioma intestinal amb:

1. Malaltia Inflamatòria Intestinal.
2. Diarrees per creixement de Clostridium difficile.
3. Càncer colorectal.
4. Malalties metabòliques: asma i al·lèrgies.
5. Malalties dermatològiques: psoriasis, èczemes.
6. Malalties del sistema nerviós central: Parkinson y Alzheimer.
7. Malalties autoimmunes: Hashimoto, colitis ulcerosa, Crohn….

Microbiota

Què es la microbiota?

Es tracta del conjunt de microorganismes que viuen en el cos humà: bacteris, arquees, virus, fongs, paràsits. Mentre que el microbioma estudia els seus gens, relacions e interrelacions, hàbitat, condicions ambientals per viure…

A mesura que es va envellint es produeixen canvis en la microbiota alterant fisiològicament la homeòstasis (equilibri cel·lular) dels sistema immunològic així com l’estat inflamatori, amb lo que s’augmenta el risc de patir malalties.

Efectes positius de la microbiota intestinal

• Barrera microbiana: lluita contra els patògens i produeix substàncies amb propietats antimicrobianes.
• Sistema immunològic: intervé en la funció del sistema immunològic, sobre tot dels sistema immune de la mucosa.
• Mobilitat intestinal: estimula el peristaltisme e irriga la mucosa intestinal.
• Producció de vitamines: K, B_12, B₉ y B₃.

EIX INTESTÍ – CERVELL

En els últims 15 anys s’han estat estudiant la vinculació entre la microbiota intestinal i el cervell. Els camps associat s a aquestes investigacions són els relacionats amb els trastorns psiquiàtrics, neurodegeneratius i desenvolupament neurològic.

Malalties vinculades

• Autisme: els nens amb problemes d’autisme tenen una microbiota intestinal alterada.
• Alzheimer: els bacteris poden viatjar des del tracte gastrointestinal i la cavitat oro-nasal fins el sistema nerviós central, especialment en persones grans. Aquests amiloides bacterians poden augmentar l’agregació amiloide cerebral, típic en les persones amb Alzheimer.
• Parkinson: s’ha observat que les persones amb Parkinson presenten disbiosis intestinal, però encara no s’ha pogut quin espècie microbiana específica es troba involucrada.

PER QUÈ UNA ANALÍTICA DE FEMTES PER ADN?

Perquè ens dóna tota la informació que necessitem amb una precisió molt superior a altre tipus d’analítica.

Al analitzar el ADN si existeix qualsevol patogen o virus es detecta amb molt poca quantitat del mateix.

Quina informació podem obtenir?

Microbiota intestinal

• Paràsits: Blastocystis hominis, Crysptosporidium parvum, Dientamoeba fragiliis, Entamoeba histolytica, Giardia lamblia (o intestinalis), Enterobius vermicularis, Endolimax nana, Cyclospora cayetanensis, Ascaris lumbricoides, Isospora belli, Strongyloides stercoralis y Trichuris trichiura.
• Microbiota: Faecalibacterium prausnitzii, Roseburia intestinalis/Eubacterium rectale, Bacillus spp, Lactobacillus spp, Enterococcus spp, Staphylococcus spp, Veillonella spp, Fusobacterium nucleatum, Clostridium del grupo coccoides, Clostridium del grupo perfringens, Bacteroides spp, Prevotella spp, Bifidobacterium spp, Escherichia coli, Enterobacterias, Pseudomonas spp, Campylobacter spp, Helicobacter spp, Akkermansia muciniphila, Ruminococcus spp y Corynebacterium spp.
• Fongs i llevats: Candida spp, Candida albicans, Saccharomyces cereviseae y Aspergillus spp.
• Archaeas: Archaeas, Methanobrevibacter smithii, Methanosphaera stadtmanae.
• Gens funcionals: Metanogenas, Acetogenas, Butiricoproductoras, Propionobacterias y Sulforeductoras.

Activitat Metabòlica

• SCFA o àcids grassos de cadena curta: SCFA Beneficiosos (Acético, Butírico y Propiónico), SCFA Putrefactivos (Valérico, Iso-Valérico, Caproico, Iso-Caproico y Iso-Butírico) y SCFA de origen proteico.
• Enzims: alfa glucosidasa, beta glucosidasa y beta glucuronidasa.
• Àcids biliars

Marcadors Intestinals

• pH. Indicador d’acidesa de la mostra.
• Sang Oculta. Indica un sagnat intestinal.
• Antigen Helicobacter pylori. Indica una infecció por H. pylori.
• Calprotectina. Indicador de inflamació intestinal inespecífica.
• beta-defensina. Indicador de inflamació i del tipus de resposta del sistema immune.
• Lactoferrina. Indicador de inflamació associat a estrès oxidatiu.
• EPX. Indicador de parasitosis i/o estat al·lèrgic.
• IgA secretora. Indicador de infecció intestinal.
• Gliadina sIgA. Indicador de sensibilitat i/o intolerància al gluten.
• Elastasa pancreàtica. Indicador de la funció exocrina del pàncreas.
• Anti-tripsina. Indicador de permeabilitat intestinal por danys en la mucosa.
• Zonulina. Indicador de permeabilitat intestinal por la obertura de las unions estretes.

Què és el Par Biomagnètic?

El Par Biomagnètic va ser descobert pel Dr Isaac Goiz Duran, metge llicenciat en medicina i cirurgia per la universitat de Mèxic el 1988.

Es tracta d’una disciplina terapèutica que utilitza imants naturals de mitjana intensitat per tractar diferents tipus de malalties o disfuncions a l’organisme. És un procediment d’ordre físic que detecta de manera qualitativa i indirecta les alteracions fonamentals del pH dels òrgans interns.

Es basa en les propietats magnètiques de tots els components del cos humà. Cada cèl·lula, teixit, òrgan i sistema així com les substàncies químiques assimilades o rebutjades té el seu propi camp magnètic.

El cos humà està compost entre un 70-75% d’aigua corporal depenent de l’edat i la hidratació de la persona.

La molècula de l’aigua està formada per un ió H+ unit a un ió OH- amb un pH neutre H+.

Però el nostre organisme no està format només d’aigua, sinó que també conté minerals i compostos iònics iguals i diferents d’H+ i OH –

Hem d’estar en un equilibri iònic constant, si patim una alteració tissular o el nostre cos és envaït per algun patogen, aquesta zona alterada es polaritza amb càrregues iòniques + i/o -, desestabilitzant l’equilibri.

Definició de Par Biomagnètic pel Dr. Goiz

Segons paraules del Dr. Goiz el 1988:

“Conjunt de càrregues que identifiquen una patologia i que està constituït per dues càrregues principals de polaritat oposada que es conformen a costa de l’alteració fonamental del pH dels òrgans que la suporten”

“La salut depèn del pH tissular i cel·lular que ha de romandre en valors a prop de la neutralitat, podent ser detectats i ajustats per mitjà de camps magnètics de mitjana intensitat.”

Per tant, podem dir que regula i restableix el pH del medi extracel·lular amb la finalitat de recuperar l’equilibri i l’homeòstasi de l’organisme.

Com es fa?

A través d’un test kinesiològic per localitzar els punts disfuncionals a tractar, es realitza amb la persona estirada damunt de la llitera cap per amunt, amb calçat i vestida.

Quina és la meva tècnica?

Utilitzo la tècnica desenvolupada pel Centre de Recerca de Teràpia Bioenergètica i Biomagnetisme de la Societat Catalana de Biomagnetisme.

Es basa en el concepte que no hi ha patologies, sinó persones que tenen algun problema de salut, per la qual cosa els protocols generals tendeixen a fallar, l’ideal és trobar els parells propis de la persona.

Treballo cercant els parells propis de la persona, no utilitzo els parells generals protocol·litzats perquè no a tothom li funciona, utilitzo aquells personalitzats a la persona.

Quan es troba el parell propi, es col·loca l’imant amb la polaritat corresponent al parell, sempre hi ha d’haver un imant amb el pol negatiu i un altre amb el pol positiu, de vegades es pot donar que necessiti tres imants perquè han sortit tres punts, ho que denomina com a Triada.

El que es pretén és detectar i corregir les alteracions funcionals del pH dels òrgans vius mitjançant la utilització dels camps magnètics, tot restablint l’equilibri homeostàtic natural de l’organisme alterat pels patògens o l’excés de radicals lliures.

Usos

Es pot utilitzar com a prevenció, com a tractament coadjuvant a qualsevol tractament al·lopàtic i/o després d’alguna intervenció quirúrgica durant el procés de rehabilitació.

Com he indicat prèviament, es tracta d’una Tècnica Complementària a la Medicina Convencional, acompanyat del seguiment Mèdic Integratiu.

Es pot aplicar a:

• Patologies infeccioses.
• Problemes que afecten el sistema respiratori.
• Problemes a la zona ORL: faringitis crònica, laringitis, otitis externa i mitjana, sinusitis.
• Problemes en el sistema Urològico-Ginecològic: Cistitis agudes o de repetició, uretritis, prostatitis.
• Alteracions Sistema Digestiu: Infecció per Helicobacter Pylori agudes o cròniques, recidivants, dispèpsia, gastritis, males digestions, còlon irritable, restrenyiment,
• Disbiosi, SIBO, alteracions de la permeabilitat intestinal.
• Disfuncions glandulars.
• Alteracions hormonals a la menopausa.
• Recuperació de fractures, esquinços
• Alteracions emocionals, ansietat, depressió, estrès crònic….

CONTRAINDICACIONS

• Persones amb marcapassos o implants cerebrals.
• Persones que portin implants de microxips
• Dones embarassades
• En oncologia cal anar amb molt de compte, en certes situacions no s’han d’aplicar.

Què és la dieta cetogènica

És una dieta normoproteica, hipo o normocalòrica, molt baixa en carbohidrats i molt alta en greixos.

Indicacions

No és una dieta per aprimar-se, sinó que és una dieta per a malalties metabòliques, ja que actua a nivell mitocondrial.

Les indicacions són:

• Desordres endocrinològics
• Diabetis
• Obesitat
• Síndrome metabòlica.
• Ovaris poliquístics.
• Hiperinsulinemia
• Fetge gras no alcohòlic.

Problemes neurològics:

• Epilèpsia refractant.
• Esclerosi lateral amiotrofica.
• Migranyes.
• Parkinson
• Alzheimer
• Autisme
• Depressió.
  Altres
• Certs tipus de càncer
• Isquèmies

Contraindicacions

• Errors metabòlics de naixement que impedeixin la betaoxidació dels àcids grassos.
• Defectes enzimàtics que impedeixen utilitzar els cossos cetònics.
• Patir porfíria o risc de desenvolupar-la. La glucosa que es genera a través de dietes altes en carbohidrats tenen un efecte supressor d’aquesta malaltia, per la qual cosa una dieta cetogènica molt baixa en carbohidrats és incompatible.
• Estats d’inanició

Situacions que necessiten una supervisió mèdica:

• Persones amb cardiopaties.
• Nens i adolescents en període de creixement.
• Problemes d’absorció de greixos.
• Gota
• Diabetis
• Problemes renals.
• Problemes hepàtics.
• Osteoporosi
• Embaràs i lactància.
• Persones amb pes baix.
• Litiasi renal.

La teràpia floral del Dr. Bach és un sistema natural desenvolupat, fa més de 70 anys, per Edward Bach (1886-1936), metge anglès.

És una teràpia natural holística, vibratòria, energètica, que extreu la seva energia curativa de 38 elixirs florals de plantes i arbres, predominantment silvestres.

És una teràpia eficaç i sense contraindicacions i efectes adversos.

La finalitat de la teràpia floral és acompanyar la persona i ajudar a que trobi el camí per a la superació o la comprensió d’allò que necessita.

Les flors ajuden a gestionar els sentiments, les emocions, no els anestesien com pot passar amb la medicina al·lopàtica. La finalitat de la teràpia floral és saber gestionar allò que ens produeix una harmonia que ens pot portar a una malaltia.

Totes les flors en la mesura que cadascuna d’elles treballa, afavoreixen la intuïció a través de la correcció dels defectes, arribant a la consciència d’aquests.

“Les flors de Bach són intel·ligència emocional líquida”.

L’Anàlisi Mineral Tisular del Cabell determina els minerals presents a nivell “intracel·lular” a diferència dels exàmens de laboratori realitzats a partir d’altres mostres biològiques com sang i orina que, determinen les característiques del nivell “extracel·lular”.

Aquest anàlisi permet identificar la resposta endocrina en tant a valors relatius a la “funcionalitat” de les glàndules endocrines, sobretot tiroides i suprarenals, mesurant l’activitat qualitativa de les hormones a nivell “intracel·lular”.

Posem un exemple: estem cansats, sense energia, pugem de pes etc… i en unes analítiques normals surten tots el paràmetres correctes, però nosaltres no ens acabem de trobar bé i el cansament no se’n va ni dormint 20 hores.

Aquestes analítiques ens mesuren la funcionalitat de les nostres cèl·lules a nivell intracel·lular a través dels minerals i dels metalls pesats que tenim en el nostre cos, el cabell ens dóna la informació de tres mesos de la nostra vida a diferència de les altres analítiques que ens donen la informació del dia de l’extracció.

Si la proporció del minerals Calci / Potassi no és correcte, es considera que tenim una hipofuncionalitat tiroidea, i això no es veu en les analítiques convencionals. I si a més a més tenim malament la proporció Na (sodi) / Mg (magnesi) això ens indicaria una hipofuncionalitat de les suprarenals.

Si a més a més tenim el Ca intracel·lular molt elevat i li sumen la hipofuncionalitat tiroidea, vol dir que el Ca que tenim a nivell sanguini molt probablement ens vingui dels ossos amb lo qual d’aquí a un temps tindrem una osteoporosis, però no sabrem perquè.

Per a què totes les nostres funcions orgàniques siguin correctes, també hem de tenir correctament tots els nostres minerals, aquets són importants en tant que:

• Les glàndules tiroides, medul·la suprarenal, cortesa suprarenal. S’activen amb Na/K/P
• Les glàndules hipòfisi, paratiroides, pàncrees endocrí, càpsula suprarenal. S’activen amb Ca/ Mg
• La proporció ideal de Zn/Cu és de 0,8. Ens indica la funcionalitat estrogen – progesterona i l’estabilitat emocional. >0,8 inestabilitat emocional. <0,8 inestabilitat ansiós-depressiu.
• Nivells baixos de Cr, Fe, Mn, Zn i Cu ens indiquen males digestions, intestí permeable, hipoclorhidria, insuficiència biliar.
• Nivells baixos de Fe, Ca, K pot ser indicatiu de celiaquia.

Amb aquestes analítiques podem esbrinar moltes coses del nostre estat anímic i de la nostra salut actual i futura.

La paraula kinesiologia prové de Kinesis (moviment) i Logia (logos: raó, estudi).

Com va apareixer aquesta teràpia?

En els anys 60 George Goddheart, metge i quiropràctic, examinant a un pacient que tenia un dolor persistent en l’espatlla va veure que aquest tenia un muscle dèbil, amb el temps va comprovar que amb la manipulació de certs punts d’acupuntura aquests muscles dèbil es feien més forts, desenvolupant una tècnica que va denomina “kinesiologia aplicada”.

La filosofia oriental ensenya que la energia del nostre cos circula a través de certs canals anomenats meridians. A través dels meridians d’acupuntura els muscles es troben connectats a nivell energètic a determinats òrgans, i la kinesiologia treballa tenint en compte aquesta connexió.

Així doncs podem dir que la kinesiologia forma part de les teràpies bioenergètiques que treballen amb els circuits energètics de cos, adoptant les bases de la Medicina Tradicional Xinesa la qual assegura que el benestar d’una persona depèn fonamentalment del correcte equilibri i de la circulació harmoniosa de la seva energia vital a la que denominen Qi.

Goddheart a més de relacionar el muscle amb el meridià xinès que va vinculat a un òrgan en concret, va descobrir que el nostre cervell és capaç d’enviar informació al muscle sobre l’estat en què es troben els nostres òrgans i que tipus de disfunció els hi està afectant en 4 nivells: estructural, químic, energètic i emocional.

Arribant a aquest punt desenvolupa un test muscular de 14 muscles, cada muscle es relaciona amb un òrgan, quant aquest muscle es debilita bilateralment indica que existeix una disfunció en aquest òrgan.

Hem de tenir en compte que el ésser humà no és solament un engranatge químic o estructural, sinó que les emociones també influeixen i això passa d’una manera bidireccional, és a dir, quant tenim una disfunció ens afecta a tots els nivells físic i bioquímic. Els muscles estan relacionats amb els meridians energètics i aquests també estan vinculats a nivell emocional, així que es pot considerar al muscle com una expressió psico-corporal.

Per a què fem servir el test de kinesiologia?

A través d’un test kinesiològic, podem saber si la disfunción que té la persona es degut a una causa emocional, física, química o energètica i podem aconsellar-la sobre quina técnica és la més adequada en aquell moment, per poder restablir la desconexión i torni a trobar-se bé.

TETS DE INTOLERANCIA ALIMENTARIA

No és el mateix tenir una al·lèrgia, com el cas de la celiaquia, que una intolerància, la simptomatologia i l’abordatge és molt diferent en ambdós casos.

El problema que patim actualment és que ha canviat molt la nostra alimentació, tant en com cuinem i el que mengem, com la qualitat del producte en si. La majoria dels productes estant refinats, manipulats, posats en càmeres de refrigeració, els animals no estan alimentats adequadament a la seva biologia, etc…

És per això que el nostre cos reacciona i aquesta reacció és individual a cadascú, i està vinculada també al nostre estat emocional.

Podem tenir una intolerància a un aliment avui i dins de 6 mesos no tenir-la, perquè la intolerància és en un moment donat en la nostra vida en la es uneixen una sèrie de factors que fan que el nostre organisme no metabolitzi bé aquell aliment.

El test de intolerància alimentària amb kinesiologia serveix per veure si existeix algun aliment que pugui perjudicar al nostre organisme. No serveix qualsevol set de testatge, per això el que jo faig servir és un creat per farmacèutics especialitzats en fer sets kinesiològics, són més de 200 aliments entre els que s’inclouen conservants i edulcorants.

Si al testar el aliment es produeix un desequilibri energètic en el cos, ens indica que hi ha un rebuig a aquest producte i per tant que aquest aliment ha provocat una reacció muscular que indica que s’ha d’eliminar momentàniament la ingesta del mateix.

Es tracta d’un testatge kinesiológic, no d’una proba o diagnosis mèdica, per això estan els metges que són els únics que poden fer servir probes de diagnosis.

TUINA

El Tuina és un massatge que forma part de la Medicina Tradicional China, els seus principis generals es basen en: tonificar el Xu, dispersar el Shi, estimular el que es considera antipatògen i eliminar els patògens, reajustar l’equilibri entre el Yin i el Yang i recuperar l’harmonia circulatòria del Qi.

El massatgista realitza moviments amb les mans sobre la superfície corporal, en zones determinades i concretes, o en punts claus. La eficàcia depèn dels moviments de les mans, de la intensitat i dels punts a on s’apliquen aquests moviments.

Aquest tipus de massatge restableix local i generalment la harmonia circulatòria, augmenta la energia dels òrgans sensorials i la ment, produint un estat de sensació de benestar físic, intel·lectual i emocional.

Aquesta tècnica va ser descrita en la “Medicina Interna clàssica del Emperador Groc” fa aproximadament uns 2.500 anys. La seva traducció literal és “empènyer i agafar”. És molt diferent a qualsevol altre tipus de massatge, ja que en aquest cas es fa el massatge sobre la roba, per tant la persona ha de vestir roba còmode com una samarreta i uns pantalons de xandall.

No es tracte de sessions vigoroses, ni es realitza cap tipus de manipulació o moviment que pugui ocasionar o agreujar alguna lesió.

Contraindicacions

• Osteoporosis o condicions que puguin implicar el risc de generar alguna fractura.
• Malaltia infecciosa, problemes de la pell o una ferida oberta.
• Persones que tinguin o hagin petit alguna malaltia oncològica.

TUI-YOU

Consisteix en la tècnica del massatge Tuina combinat amb olis corporals d’alta qualitat.

Tots els olis que faig servir són biològics / ecològics i per tant, tot el que aplico sobre la pell és apte pel seu consum oral. És molt important que la persona que es faci qualsevol massatge en el qual li apliquin olis, sàpiga la procedència del mateix,  ja que tot el que s’aplica sobre la pell traspassa al nostre organisme, així en el cas que es facin servir olis de mala qualitat e inclús tóxics pel seu consum, si s’apliquen per fer massatges en lloc de drenar i detoxificar, el que aconseguim és intoxicar encara més a la persona..

El massatge Tuina té la seva procedència a Xina, es tracta d’una tècnica molt antiga que és molt útil per preveure el estrés i eliminar els bloquejos energètics que tothom tenim per la vida actual que portem.

El Tui You barreja els efectes beneficiosos del massatge amb l’aromateràpia potenciant aquests efectes. La finalitat és ajudar al sistema immunològic i nerviós per preveure possibles docències.

Per aquest tipus de massatge, la persona ha d’estar només amb calcetes, es tapa a la persona amb un llençol i es va destapant la zona a on es treballi. Faig  servir per aquests tipus de massatge el braç, avantbraç i colze, els quals estant untats també amb el mateix oli.

Es fa el massatge primer en posició prono (boca avall) a on es treballa la cama, baix gluti, turmells, peu, esquena sencera, escàpula i braços. Després es posa en posició cap amunt i es treballa cama, turmells, peu, abdomen, braços, pit i coll.

Aquesta tècnica consisteix en fer pressió cap avall per a que millor la circulació sanguínia, s’activi el metabolisme i es reforci la resistència del cos, al mateix temps que s’elimina la inflamació muscular.

Al ser un massatge molt detoxificant s’ha d’acompanyar d’un suc vegetal que s’haurà de prendre durant un dia per ajudar a eliminar totes les toxines que hem mobilitzat.

La duració del massatge és aproximadament d’aproximadament 60 minuts.