Recomanació dietètica crononutricional

CRONOBIOLOGIA DIETETICA

Quant ens proposem aprimar, ja sigui per motius estètics o relacionats amb la salut, la finalitat no hauria de ser únicament perdre pes.

Si el nostre objectiu és arribar a “X” kg, probablement recuperarem el pes perdut.

La finalitat no és només perdre pes, sinó que aprendre a menjar sense augmentar el pes, sense perdre energia, mantenint un bon estat anímic i eliminant el sentiment de culpabilitat, per menjar el què tots entenem com “aliments prohibits”.

Quina és la metodologia?.

Fent servir la cronobiolgia.

Abans de que existís la llum elèctrica, els televisors, ordinadors, i un llarg etcètera, l’ésser humà es regia pel cicle circadià. Ens llevàvem amb la sortida del sol i ens anàvem a dormir en el seu ocàs.

Existeixen una sèrie de processos biològics que estant subordinats al cicle circadià. Entre ells es troben la regeneració del epiteli intestinal i la producció d’una sèrie d’hormones com són:

• ACTH, hormona adrenocorticotròpica. Es necessita per a què les suprarenals secretin el cortisol, la testosterona i l’aldosterona.
• TSH, hormona estimulant de la tiroides.
• FSH, hormona folícul-estimulant.
• LH, hormona luteinizant.
• Estradiol.
• Renina.
• Pèptid natriurètic, altament útil en la determinació d’infarts, hipertensió i la fallida renal.

Així que per mantenir-nos en un bon estat de salut i no envellir prematurament, hem d’administrar bé els nostres ritmes.

El ritme va relacionat directament amb la llum solar. Quant el sol surt augmenta la nostra corba de cortisol, i en la foscor augmenta la melatonina i disminueix el cortisol.

El nostres sistema endocrí, està regulat per l’eix melatonina / cortisol.

Així en els llocs propers a l’equador els nivells de melatonina són molt baixos, augmenta el cortisol i per tant, augmenta la testosterona.

També el nostre estat d’ànim està vinculat a la llum, als ritmes estacionals:

• Disminució de serotonina: tristor.
• Disminució de noradrenalina: astenia.
• Disminució de dopamina: manca de motivació.
• Melatonina / cortisol: desajust circadià.

Si no respectem aquest eix, l’excés de cortisol per la nit fa que tinguem insomni i per tant dormin poc, augmentant la resistència a la insulina i acumulant més greix abdominal. Es perd la sensibilitat dels receptors d’insulina, creant el que denominem el síndrome metabòlic. La insulina augmenta la acumulació de greix.

Mentre dormim ens desinflem, i si no ens desinflem és quant estem en una situació d’inflamació que fa que es perdi la sensibilitat dels receptors de insulina. El somni influeix en el control de la inflamació.

Les Interleuquines 6 augmenten quant s’està inflamat, en aquest estat el cos produeix cortisol (hormona que produeix inflamació). El cortisol també acumula greix abdominal.

Dormir bé:

• Reforça el sistema immunològic.
• Redueix el risc de patir malalties cardiovasculars.
• Redueix el síndrome metabòlic. Redueix el risc de DMII.
• Augmenta l’activitat del parasimpàtic i promou el rejoveniment del sistema nerviós.
• Ens ajuda a consolidar els coneixements.

Hi ha gent que dorm poc però completa els cicles i tenen un somni reparador i hi ha altre que dormen molt però no completen els cicles i per tant, no tenen el somni reparador.

Com organitzem aquest ritme a partir de la alimentació?

Resumint:

• Pel matí necessitem cortisol, per tenir energia.
• A partir de les 17.00h hem de preparar-nos per la regeneració tisular, l’apoptosis cel•lular (important per la no generació de cèl•lules tumorals) i l’emmagatzemen.

Per tant:

• Hem de menjar els aliments en funció de l’hora i les necessitats biològiques.
• Menjar cinc cops al dia, d’aquesta manera augmentem el control de la leptina.

Quant ens alimentem malament, augmenten els triglicèrids i aquests taponen les entrades nutricionals creant insulino-resistència.

En qué consisteix.

Es controla el consum de glúcids, lípids i proteïnes.

En l’esmorzar, a mig matí i menjar, es consumeixen aliments que contenen tirosina, d’aquesta manera controlem la gana i ens mantenim amb energia. Necessària per atendre a totes les nostres obligacions.

A ½ tarda i en el sopar, es consumeixen aliments que contenen serotonina. Hem de preparar el nostre cos per anar a dormir. La serotonina es converteix en melatonina, necessària per poder tenir un somni reparador.

Què té de diferent?.

S’adapta a les necessitats del pacient.

S’aprèn a menjar. No es tracta de fer dietes hipocalòriques, que la única cosa que fan es ralentitzar la nostra temperatura basal (TB), necessària per poder cremar calories. Quant més baixa la nostra TB més difícil és baixar el pes.

El tan conegut efecte rebot, té lloc en les dietes hipocalòriques. Si fem una dieta basada al principi en un baix consum de glúcids i lípids acompanyada d’exercici, augmentem la nostra matèria lliure de greix, és a dir, el nostre muscle, i aquest augmenta la nostra TB, la qual intervé en el consum de calories.

Els glúcids i els carbohidrats s’aniran incloent a mesura que anem arrivant al pes saludable.

Quant el pacient arriba al final de la dieta,  sabrà com, quant i què menjar. Gràcies a una atenció personalitzada, acompanyant-lo durant tot el procés, i resolvent tots els dubtes que es generin.

Seguint aquestes directrius, no tindrà cap efecte rebot, podrà mantenir el pes sense passar gana.