Candida Albicans
La candidiasis és una infecció fúngica de qualsevol de les espècies de Càndida, de les quals, la més comú és la Càndida Albicans.
La Càndida Albicans és un tipus comú de fong diploide asexual en forma de llevat. Normalment es troba en petites quantitats en la cavitat oral, en el tracte gastrointestinal, en la vagina i en la pell com sapròfit, per lo que generalment no ocasiona ni malalties ni símptomes.
Quant en el nostre cos es produeix una proliferació excessiva de Càndida Albicans en alguna part del nostre cos, inclòs el nivell sistèmic, apareix el que denominem candidiasis, que pot ser oral, intestinal o vaginal.
El reservori de les càndides en el nostre organisme, està situat en el intestí. Els llevats en forma esporulada poden compartir el microhàbitat amb la flora intestinal. Quant existeixen alteracions en la flora intestinal es produeix un sobrecreixement de la càndida i una invasió de les hifes en la paret intestinal.
Quant per algun motiu patim un baixada del nostre sistema immunològic, la càndida aprofita per produir 79 antígens i instal·lar-se en el nostre cos.
La nostra flora intestinal és la que controla el sobrecreixement de la càndida.
Un cop instal·lada podem patir diferents disfuncions, entre elles, el síndrome d’impermeabilitat intestinal. Aquest llevat produeix un augment de toxines, les poliamines, que ataquen a les cèl·lules de la paret intestinal i amb el desenvolupament dels seus micelis penetra en ella.
Si no es tracta la candidiasis adequadament, es genera la candidiasis crònica, la qual entre altres coses produeix una deficiència de la CoQ10, important antioxidant, sobretot pel nostre cor. Aquest dèficit es produeix perquè la proliferació de la càndida en el duodè i en jejú consumeix aquest coenzim.
Existeix l’evidència que els anticossos generats per aquest llevat, pot causar una reacció creuada amb els teixits orgànics, particularment en la glàndula del tim i dels ovaris, produint una reacció de tipus autoimmune.
Els anticossos anti-tim interfereixen en la immunitat, el que ens porta a una infecció pitjor que per llevats.
Fàrmacs que poden provocar candidiasis
- Antibiòtics.
- Corticoides.
- Anticonceptius orals.
- Quimioteràpia.
- Anti-estamínics.
Des de la naturopatía, podem detectar a través d’un test, si existeix la possibilitat de tenir una candidiasis intestinal, i abordar-la de la següent manera:
- Primer matar la càndida.
- Realitzar una dieta, per a que no pugui alimentar-se ni créixer.
- Restablir la flora intestinal.
- Reparar l’intestí.
- Augmentar la immunitat.
CANDIDIASIS VAGINAL
En un estat correcte, la càndida i altres gèrmens i microorganismes que viuen en la vagina es mantenen en equilibri mútuament. Però, quant es presenten certes condiciones favorables, la Càndida Albicans augmenta creant una candidiasis.
Entre aquestes condicions tenim:
- Antibiòtics: quant per alguna infecció hem de ser tractats per antibiòtics, sempre prescrits pel metge, aquests canvien l’equilibri normal dels microorganismes, disminuint el nombre de bactèries protectores.
- Embaràs, la diabetis o l’obesitat, creen condicions que ajuden als fongs a proliferar més fàcilment.
La candidiasis vaginal no és una malaltia de transmissió sexual, però si es mantenen relacions sexuals sense protecció, l’home presentarà símptomes com picor i una erupció en el penis.
Quant existeix una candidiasis de repetició, és signe d’altres problemes de salut.
Símptomes
- Flux vaginal anormal, que pot anar des d’una secreció blanquinosa lleugerament aquosa a un flux espès i abundant.
- Dismenorrea (relaciones sexuals doloroses).
- Disúria (micció dolorosa).
- Vaginitis, ardor i picor en els llavis i en la vagina. No confondre amb la vaginitis per Gardnerel·la, que és bacteriana i en aquest cas sí que es considera una malaltia de transmissió sexual i el tractament és molt diferent.
- Vulvitis, envermelliment i inflamació de la vulva.
Teràpia natural
Ha de quedar clar que es tracta de una teràpia natural totalment compatible amb qualsevol tractament mèdic. cap terapeuta natural està autoritzat ni per diagnosticar ni per modificar o treure qualsevol fàrmac.
En primer lloc, la terapia que aplico és individualitzada, per tant, la descripció que faig és en línies generals com faig l’aboradment, podent variar en funció de la pacien
Consisteix en dues fases:
Primera fase:
- Canvi en la alimentació.
- En aquesta primera fase, es donarà suplementació per la sequetat vaginal i regulació intestinal.
- Depuració hepàtica, molt important en aquesta fase.
Segona fase:
- En funció de com es trobi la pacient, es faran servir òvuls vaginals de components naturals.
- Es continuarà amb els probiòtics amb la suplementació natural per acabar d’eliminar les càndides, recuperar l’equilibri de la microbiota i sellar el intesti en cas de que hagués hagut un problema de hiperpermeabilitat intestinal.
Altres mesures
S’ haurà de prendre altres mesures addicionals.
- Evitar la humitat mantenint l’àrea genital neta i seca. S’ha d’evitar sabons agressius. Si existeix molta picor, es poden fer banys amb plantes específiques.
- No prendre dutxes vaginals, que pot empitjorar el flux vaginal ja que elimina bactèries protectores (bacil de Doderlain) que recobreix la vagina i que están allà per protegir-la contra les infecciones.
- En el cas que la pacient tingui candidiasis per la presa d’antibiòtics, i sempre que no es pugui evitar prendre aquests, existeixen probiòtics que es poden prendre conjuntament per evitar la posterior candidiasis vaginal.
- Evitar l’ús de pantalons extremadament atapeïts, que puguin causar irritació o afavorir la humitat.
- Fer servir roba interior de cotó. Evitar en lo possible la roba interior de seda o nailon ja que aquest tipus de material restringeix el flux d’aire, incrementant la sudoració genital, podent ocasionar irritació.
- Si estem en l’època d’estiu, no romandre amb el vestit de bany humit.
- Si es practica exercici, no portar la roba suada durant molt de temps, i netejar-la després de fer-la servir.
- Fer servir compreses, en comptes de tampons.