Fa poc vaig veure un programa televisiu que criticaven els superaliments tot dient que era un engany pel consumidor.
Vaig comprovar que existeix una confusió amb certs termes sobre la alimentació i és per això que vull deixar clars, en la mesura del possible, certs conceptes.
Aliment funcional
Són aquells que a més a més de les seves propietat nutritives bàsiques, tenen un efecte beneficiós addicional sobre la nostra salut. Poden ser aliments naturals o aliments que han sigut manipulats, ja sigui per afegir-los un component com per treure algun dels seus components nocius per la salut.
S’elaboren per complir una funció específica, millorar la salut, reduir el risc de contraure malalties. Per això se’ls hi afegeix components biològicament actius com minerals, vitamines, àcids grassos, fibra alimentària o antioxidants, etc…
Aquest tipus d’aliments han de formar part d’una dieta equilibrada però no pot substituir la mateixa.
El processat d’un aliment funcional
Per a que una aliment es consideri funcional, ha d’haver passat per alguna operació en el seu processament com:
- La eliminació en els làctics de la lactosa, de proteïnes al·lergèniques de certs aliments, és a dir la eliminació d’algun component alimentari que en algunes persones els hi pot causar malestar o inclús alguna malaltia.
- Es poden crear aliments fortificats, que consisteix en afegir un component actiu per a que tingui les dosis diàries requerides segons els organismes reguladors, el que pot fer que disminueixi el risc d’alguna malaltia. Per exemple afegir Ca, Vit D en dosis CDR.
- L’adició d’algun component que no estigui present en la majoria dels aliments.
- Disminució de greixos.
- Incrementar la biodisponibilitat o estabilitat d’un component conegut, amb la finalitat de produir un efecte funcional o reduir l’aparició de malalties.
Alguns exemples d’aliments funcionals serien:
- Ous enriquits amb àcids grassos essencials omega 3 que ajuden a reduir el risc de malalties cardiovasculars.
- Llet e iogurts fermentats amb cultius probiòtics que faciliten la digestió.
- Cereals amb àcid fòlic, que poden ajudar a reduir malalties en el fetus. Les dones embarassades han de incrementar el consum d’àcid fòlic.
- Margarines amb fitoesterols que redueixen el colesterol i disminueix el risc de patir malalties cardíaques.
Encara que en el cas de la margarina, aquesta passa per un procés de hidrogenació res saludable.
Nutracèutics
El terme nutracèutic l’hi devem al Dr. Stephen DeFelice, que el va encunyar desde “nutrició” i “farmacèutic”. DeFelice va definir nutracèutic com:
“un aliment o part d’un aliment que proporciona beneficis mèdics per la salut, incloent la prevenció i/o tractament de malalties”.
Un nutracèutic seria el medicament d’origen natural. En aquest cas estaríem parlant de:
- EPA, DHA que pot ser d’origen animal (dels greixos dels peixos blaus) o vegetal com les algues.
- Alquilglicerols i escalens procedents del oli del fetge de tauró.
- Antioxidants vegetals com carotens (betacarotens, alfacarotens, gammacarotens) carotenoides no provitamínics (licopè), xantofil·les (luteïna i zeaxantina), clorofil·la, flavonoides i fenols (antocianines, catequines, teaflavina, proantocianidines, quinoides i santones), betalaines.
- Els presents en plantes que es fan servir com condiments com els alisulfurs, gingerol, capsaicina, glicirricina i triterpenoides.
- Els presents en les crucíferes com els sulforafans, indols, monoterpens.
- Presents en la soja com les isoflavones de soja.
- Les fibres solubles e insolubles naturals com les de la civada o els lignans en les llavors de llí.
- Llimonoides que es poden trobar en la pell de taronja i llimones i que poden preveure l’expressió oncogènica i controlar el creixement cel·lular.
- Les cumarines, en les pastanagues i cítrics que tenen efecte antitumoral.
- Bactèries probiòtiques i prebiòtics.
Superaliments
El coneixement dels superaliments l’hi devem al Dr. Steven Pratt. No existeix oficialment una definició de la paraula “superaliment”, però si la cerquem, existeix algun diccionari que ho defineix com:
“aliment ric en nutrients que es considera especialment benèfic per la salut i el benestar”.
En el nostre país ha sorgit varies cases comercials que estan venent els seus productes com superaliments. No es tracta d’aliments vius, com poden ser per exemple els nabius vermells frescos rics en proantocianidines (antioxidants), sinó que recullen el fruit, sempre ecològic, amb grans controls de qualitat i els transformen per la seva millor conservació en pols.
Així podem trobar algues en pols com la spirulina, clorel·la, klamath i altres productes que si no fossin per aquesta transformació sería impossible adquirir-los com: camu-camu, cupuaçu, llevat nutricional, arrel de suma salvatge, triphala, baobab, chaga, etc…
Tots tenen grans propietats i molts d’ells amb evidència científica, però per altre banda, com qualsevol aliment que tingui principis actius i de tant alta qualitat com en el cas dels superaliments, hem de tenir coneixement dels seus efectes secundaris i el més important, si interactua amb la farmacologia.
Així per exemple la Ashwaganda que per les seves propietats es fa servir com tònic general, per la diabetis, fatiga, dolor, stress, insomni, ansietat… no es pot donar amb tirazolam i, a més a més, pot augmentar la TSH.
El Triphala que es fa servir molt en Ayurveda per problemes digestius, interactua amb el CYP3A4 y CYP2D6.
La Rhodiola que és més coneguda com un gran adaptògen interfereix amb els antihipertensius, amb la P-Glicoproteïna, antidepressius, inhibeix la MAO e interactua amb el CYP3A4.
Per tant, no tot lo natural és innocu. És molt important alimentar-nos bé, el més ecològic o biologic possible, menjar un cop al dia mínim verdures crues, fer exercici, eliminar menjar escombraria, sucres i, si incloem els aliments nutracèutics vius i agafem el hàbit de prendre superaliments amb precaució, segurament tindrem un sistema immunològic més fort que ens ajudarà a viure d’una manera més saludable i lluitar millor contra els patògens.
Susagna Muns
Naturòpata – Terapeuta Floral – Kinesiòloga