En el S.XIX el biòleg francès René Quinton va reprendre el coneixement sobre l’Aigua de Mar que ja es feia servir en l’època de Pitàgoras e Hipòcrites, inclús els romans feien servir l’Aigua de Mar per la conservació del vi.
René Quinton va demostrar que les cèl·lules que constitueixen a qualsevol ésser viu, neixen i viuen en les condicions aquàtiques en les que es va originar la cèl·lula primitiva, seguint la màxima que la sang humana té una composició quasi similar al Aigua de Mar.
L’ús terapèutic es basa en què la qualitat del aigua orgànica és essencial pel manteniment del equilibri hidromineral de les nostres cèl·lules, que s’alimenten del aigua extracel·lular i dels ions que circulen al voltant d’ella.
Quinton va basar la seva teoria científica en una premissa universal, que va constituir la seva terapèutica bàsica: “reconstituir la cèl·lula danyada pel mitjà del Aigua de Mar”.
Per demostrar que el 70% del nostre cos està constituït amb la mateixa composició que el Aigua de Mar, es va fer el següent experiment. A l’any 1897 el professor Marey en el “Collège de France” va dessagnar completament a un gos per la seva artèria femoral, quedant el gos a un pas de la mort se li injecta Aigua de Mar durant 11 minuts, el gos va tornar en sí i al dia següent ja caminava per tot el laboratori. Al gos se’l va batejar amb el nom de “Sodium” i va morir 5 anys més tard envestit per un tramvia.
A l’any 1904 es va publicar l’obra clau de René Quinton “L’Eau de Mer, milieu organique” (L’Aigua de Mar, mitjà orgànic).
Actualment es va servir l’Aigua de Mar pel tractament de patologies relacionades amb: dermatologia, al·lèrgia, gastroenterologia, odontologia, pediatria, ginecologia, medicina de l’esport, oftalmologia, fisioteràpia respiratòria, càncer.
Això si, no tota l’Aigua de Mar que hi ha en el mercat segueix el protocol de qualitat. Els laboratoris que jo faig servir, recullen l’aigua en un lloc molt concret del Golf de Biscaia i la microfiltren en fred per a que no perdi cap de les seves propietats. Tenen un protocol d’elaboració que es basa en tres punts:
- Extracció d’Aigua de Mar en els Vòrtex a on existeix una gran concentració de fitoplàncton i zooplàncton que posseeix un ric substrat mineral que són fàcilment assimilats per l’organisme humà.
- Microfiltració en fred a 0,22 micres en sala blanca segons indicacions de la Farmacopea Europea.
- Dilució del Aigua de Mar amb aigua de manantial per fer-la isotònica.
La concentració salina del Aigua de Mar és de 33gr/l, la del nostre cos és isotònica amb una concentració de 9gr/l.
Així que aquests laboratoris posseeixen un aigua isotònica amb una composició mineral pràcticament idèntica a la dels nostres líquids corporals.
Susagna Muns
Naturòpata – Homeòpata