El camp més gran de actuació que tenim els professionals que ens dediquem a les teràpies naturals, és “la inflamació asintomática”.
Aproximadament un 30% de la població es troba polimedicada, per cada fàrmac que té efectes secundaris es dona un altre fàrmac per pal·liar-los que genera altres efectes secundaris i així successivament. Quant una persona es troba tant polimedicada o està prenent fàrmacs que es metabolitzen a través de la família del CYP450, és difícil poder donar-los algun tipus de suplement que no interfereixi amb aquest CYP. En el meu cas, el que puc fer en funció del que estiguin prenent, és donar-los consells alimentaris i segons la patologia, acompanyar-ho amb Tuina (massatge xinés que augmenta la energia vital a través dels meridians), auriculopuntura o Flors de Bach.
Però el 70% de la població es troba en una situació de inflamació asimptomàtica, quant les persones veuen els resultats del mineralograma, s’adonen de com es troben a nivell intracel·lular, com estan responen les seves tiroides, las seves suprarenals, el seu estat d’absorció intestinal i el més important el se estat inflamatori. L’estat natural d’un ésser humà és la salut, el nostre organisme és tant complexa que té milions de mecanisme per lluitar contra patògens, cèl·lules tumorals, ferides, infeccions i un llarg etcètera. Per poder realitzar aquestes funcions, necessita tenir nivells òptims de vitamines, minerals, aminoàcids, aigua i el més important oxigen (la respiració és bàsica en el nostre estat de salut). Si quelcom falla en aquesta cadena, llavors començarem a tenir trastorns funcionals o disfuncions, el que podem definir com aquella situació que no és ni estar sà ni estar malalt, i en aquest estat ens hi passem el 95% de la nostra vida.
I és aquí, en aquest 70% de la població a on a través del que es mal denomina “medicina preventiva” perquè no som ni metges i té res a veure amb la medicina convencional, podem evitar anar cap a aquest 30% i per tant, polimedicar-nos.
La inflamació és important en tant és una resposta normal de protecció contra les infeccions, ja que pretén eliminar les substàncies tòxiques i altres agents en alguns casos co-patògens (acidosis, paràsits, microbis i / o fongs, etc.) a través del nostre organisme.
El problema de la inflamació és que de manera descontrolada pot desencadenar importants reaccions secundàries podent donar lloc a diversos tipus de malalties.
Així doncs, encara que soni paradoxal: “No hi ha cap malaltia que no passi a través d’un procés inflamatori com tampoc hi ha curació que no passi per un procés inflamatori”.
Per mantenir-nos en un estat de salut, el òptim és tenir un bon equilibri àcid – base, estar molt alcalins també és perjudicial al igual que la acidosis tissular.
La acidosis tissular crea les condicions pel desenvolupament de infeccions bacterianes, fúngiques i parasitàries. En un ambient alcalí, els gèrmens no tenen cap punt de recolzament a on desenvolupar-se. Les activitats vitals es porten a terme en ambients alcalins. La condició inflamatòria és la expressió de la reactivitat i la capacitat de defensa real que té el nostre organisme.
Segons el Dr. George W Crile (1864 – 1943) “… no existeix la mort natural. Tots els casos de mort natural són el punt final de una progressiva acidificació del organisme…”
Encara que les nostres funcions corporals es realitzen normalment en un ambient alcalí, els àcids es continuen generant, i si no tenim els nostres emuntoris principals (pulmons, ronyons, fetge i pell) en bones condicions, no podrem eliminar els rebuigs tòxics endògens o exògens. Com el pH sanguini ha de mantenir-se entre 7,35 – 7,45, en cas contrari ens moriríem, si el cos no aconsegueix eliminar aquests metabòlits, s’aniran acumulant en el nostre teixit connectiu, sobretot en les nostres articulacions, per poder mantenir aquets pH sanguini.
Quant estem en un grau elevat de acidosis i acumulació de toxines es pot alterar la bomba fisiològica cel·lular (bomba Na/K) i el equilibri d’altres minerals, produint una acumulació de toxines en la matriu, i amb el temps, es crearan blocs metabòlics de gelificació i com conseqüència tindrem: moc cel·lular, aparició de malalties cròniques i degeneratives, dany endotelial i per tant problemes cardiovascular i l’aparició del càncer.
Per intentar evitar tot aquest procés. Què podem fer? A més a més d’una correcta alimentació i no consumir a partir de les 16.00h productes que generin pics d’insulina i per tant a llarg o curt termini una resistència insulínica i l’aparició de la diabetes tipus II. Hem de respectar el cicle circadià.
Entre les 3.00h – 15.00h el nostre cos es troba en la fase Sol, té lloc la hidròlisis de les proteïnes de la matriu, estem en fase de simpaticotonia (estem actius) alliberem cortisol. L’home primitiu anava a caçar i necessitava un efecte antiinflamatòria per no fer-se mal, per això durant el dia si tenim un procés inflamatòria ens fa menys mal, perquè el nostre cos genera cortisol i encara que mengem elements acidificants tenim més capacitat d’eliminació. El pic més elevat de insulina biològica en el nostre cos té lloc entre les 12.00h y les 13.00h.
Entre les 15.00h – 3.00h estem en fase Gel, fase de la reconstitució proteica de la matriu cel·lular. La acumulació dels radicals lliures i la acidificació tissular que té lloc durant el dia, afavoreix la gelificació de la nostra matriu extracel·lular, mentre que el augment de la nostra temperatura corporal durant la tarda y la nit condueix a la etapa de solubilització.
La adrenalina, la noradrenalina i les hormones tiroides recolzen la funció durant tota la tarda, a última hora intervé la hormona de creixement i la melatonina per activar la fase parasimpaticotonica i repara el dany de la fase catabòlica. Durant la nit secretem glucagón per mantenir la glicèmia constant. Els estrògens i la progesterona també ajuden a reparar els nostres teixits.
Per això és molt important respectar aquest cicle, si el respectem, podrem estar en un equilibri ácid-base i per tant el nostre cos tindrà la capacitat de recuperació idònia per poder lluitar contra qualsevol patogen o cèl·lula aberrant que pugui aparèixer entre altres coses.
Com puc saber si estic respectant aquest cicle?. Les preguntes claus, entre altres són:
- Pel matí et lleves amb energia?
- Has tingut un somni reparador?
- Et despertes abans de que soni el despertador?
Si les respostes no són afirmatives, tens un problema.
El mineralograma me indica si la persona es troba en un estat de alarma (estat de estrés agut perquè està passant per una situació concreta que li és difícil de gestionar), estat de resistència (estat en que la situació de estrés dura més del normal i per tant la persona està ja desgastant les seves suprarenals i tiroides per superar el dia a dia), fase d’esgotament (ja es troba en un distrés crònic i per tant patològic), en funció de com es trobin els seus nivells de calci, magnesi, potassi i sodi, la persona tindrà més capacitat de recuperació o més dificultat per fer-ho.
Un professional de la salut en teràpies naturals ha d’ésser un estimulador de la salut del pacient. Tots en més o menys grau ens trobem en un estat de disfunció, però està en les nostres mans no passar la barrera del 70% al 30%.
Susagna Muns
Naturòpata – Auriculopuntura – Tuina