No voldria comença l’any deprimint als meus lectors, però segurament la gran majoria hem començat el 2016 amb algun quilet de més.
El problema del sobrepès és quant es van acumulant els quilos fins arribar a un estat d’obesitat. Ja vaig comentar en el meu article “A les escombraries el IMC”, que el més preocupant no és el IMC en sí, sinó el greix visceral acumulat que ens indica el perill de tenir alguna malaltia cardiovascular.
En el 2014 segons dades de la OMS, més de 1900 milions d’adults tenien sobrepès, dels quals 600 milions eren obesos. És a dir, al voltant del 13% de la població adulta mundial (un 11% d’homes i un 15% de les dones) eren obesos i un 39% (un 38% dels homes i un 40% de dones) tenien sobrepès.
En el 2013, és de 42 milions de nens menors de 5 anys tenien sobrepès. Hi ha una relació entre obesitat infantil amb dificultat respiratòria, un risc superior a tenir fractures, hipertensió i presentar a edats més joves malalties cardiovasculars, resistència a la insulina (derivant a una diabetis) i efectes psicològics.
Les conseqüències més comuns de l’excés de pes són les malalties cardiovasculars (principalment cardiopatia i l’accident cerebrovascular), la diabetis, dolors articulars, i s’ha relacionat també amb algun tipus de càncer.
Així doncs, comencem l’any amb una dieta baixa en greixos, sense sucres afegits, gran quantitat de fruita i verdures, cereals integrals. Tot això acompanyat d’esport, el qual fa que alliberem endorfines, i per tant ens trobem més alegres i feliços, augmenta la nostra musculatura (el muscle ens ajuda a cremar més i a pujar el nostre metabolisme basal), i ens ajuda a baixar el nostre pes sense la tenir por a la flàccidesa.
Tots hauríem de trobar un espai en la nostra vida per poder realitzar algun tipus d’esport, no només pel fet de mantenir el nostre pes, sinó perquè ens ajudarà a baixar el stress (vinculat a moltes malalties, entre elles el càncer), a tenir millor qualitat de vida, a enfortir els nostres ossos, i un llarg etcètera.
Esport i càncer
L’esport s’ha relacionat amb una millora en la qualitat de vida en pacients amb càncer, encara que no es prescriu com un tractament estàndard durant o després del tractament convencional. Es va realitzar un meta anàlisis per poder avaluar la eficàcia del exercici en quant a millorar la qualitat de vida dels pacients, durant i després del tractament oncològic. La conclusió va ser que l’exercici té un impacte positiu en els pacients amb càncer durant i després de la intervenció mèdica. L’exercici és un tractament clínicament rellevant que hauria d’incloure’l com teràpia oncològica.
El cansament és un problema comú en pacients amb càncer de colon que incrementa durant la quimioteràpia. L’exercici durant la quimioteràpia pot tenir un efecte beneficiós en el cansament. L’activitat física durant el tractament oncològic va demostrar que en 18 setmanes d’exercici programat i supervisat en pacients amb càncer de colon durant la quimioteràpia és segur i factible. En 18 setmanes es va reduir d’una manera significant la fatiga física i en 36 setmanes la fatiga general.
En el Journal of Clinical Oncology es va publicar un estudi a on es demostrava que fent exercici s’aconseguia reduir la tassa de recaigudes entre un 50% i un 60& en el cas de càncer de mama, segons la professora Wendy Demark Whanerfried.
Així que fora mandra i a començar a realitzar exercici amb moderació.
Susagna Muns
Naturòpata – Homeòpata