Els éssers humans tenim unes proteïnes associades a les membranes citoplasmàtica, mitocondrial i del reticle endoplasmàtic, que actuen metabolitzant substàncies endògenes i exògenes. A aquestes proteïnes se les denomina CYP seguit d’un número que indica la família del gen, subfamília i el gen individual.
El CYP més estudiat és el citocrom p450 i la seva gran família i subfamília. Els enzims d’aquest citocrom estan presents en la majoria dels teixits del nostre organisme, encara que els més estudiats són els que es troben en el nostre fetge.
Una de les funcions més importants, és l’oxidació dels xenobiòtics. El metabolisme oxidatiu el que fa és modificar l’estructura química dels fàrmacs fent-los més solubles, aquests es conjuguen amb els àcids orgànics com el àcid glucurónic, generant substancies que poden ser eliminades pel ronyó a través de l’orina.
Què passa amb el pomelo?
Un article publicat al “The Canadian Medial Association Journal”, explicava la possibilitat de que més de 85 fàrmacs poguessin interactuar amb el pomelo, d’aquests fàrmacs, 43 tenen interacciones que podrien resultar amb efectes adversos greus.
Els fàrmacs que poden interactuar són els que s’administren per via oral, tenen una biodisponibilitat absoluta entre baixa e intermèdia i són metabolitzats pel enzim citocrom P450 3A 4 (CYP3A4).
El CYP3A4 es troba localitzar en les cèl·lules epitelials (enterocits) del intestí prim i del colon, i en les cèl·lules del parènquima del fetge (hepatòcits).
El pomelo posseeix una substancia (furanocumarina) que és metabolitzada pel CYP3A4.
Les furanocumarines són metabòlits secundaris fototòxics, el seu rol és el de la defensa de les plantes enfront als herbívors i fongs patògens. A més a més de trobar-se en el pomelo, també es pot trobar en el api, xirivia i julivert. En el cas del api els nivells d’aquesta substancia es pot multiplicar per 100 si la planta està estressada o malalta. S’han donat cassos de erupcions en la pell en els recol·lectors d’api per manipular aquesta planta estressada o malalta.
Aquesta substància interfereix en l’activitat del citocrom inhibint-lo, per tant, qualsevol substància farmacològica inclús els estrògens que es metabolitzen pel CYP3A4, no es podran metabolitzar correctament fent que s’incrementin els seus nivells.
En suc 200ml de pomelo 100% es suficient per causar un increment sistèmic rellevant de la concentració del fàrmac i el seu subseqüent efecte secundari.
Els fàrmacs publicats en el CMAJ que poden interactuar, incrementant el seu nivell en sang i per tant els seus efectes secundaris, amb la pressa del pomelo són:
- Fàrmacs cardiovasculars: quinidina, rivaroxaban, ticagrelor, amiodarona, apixaban, clopidogrel, dronedarona, eplerenona, felodipina, nifedipina.
- Agents CNS: alfentanila, buspirona, dextrometiofano, Fentanilo, ketamina, luradidona, oxicodona, pimozida, quetiapina, triazolam, xiprasidona.
- Agents gastrointestinals: domperidona.
- Immunosupressors: ciclosporina, everolimus, sirolimus, tacrolimus.
- Agents del tracte urinari: darifenacina, fesoterodina, solifenacina, silodosina, tamsulosina.
- Citotòxics: crizotinib, dasatinib, eriotinib, everolimus, lapatinib, nilotinib, pazopanib, sunitinib, vandetanib, venurafenib.
- Agents antiinfecciosos: eritromocina, halofantrina, maraviroc, primaquina, quinina, rilpivirina.
- Fàrmacs colesterol: atorvastatina, lovastatina, simvastatina.
Susagna Muns
Naturòpata – Homeòpata