El tema de la salut sempre m`ha preocupat, sobretot des del 1991 quant el meu pare va emmalaltir. Aquells que han adquirit el meu llibre “Càncer. El perquè de la medicina complementària”, coneixen perfectament la meva història i el perquè de la meva decisió de ser naturòpata, entre altres coses.
Així que quant tinc una estoneta vaig fent zàping dels canals de televisió per si hi ha algun relacionat amb la salut. Ahir vaig topar amb un “reality”, no és el primer cop que veig aquest programa en diferents versions, es tracta de persones encasellades en el que s’estableix como obesitat de tipus II que volen perdre pes, i per això tot hi val.
La primera cosa que crec i que em sembla molt degradant és que a les dones les fan vestir amb pantalonets curts i sostenidors de esport o mini samarretes. Cal que es vesteixin d’aquesta manera?, clar que sí, al ésser humà li agrada el “morbo”.
Segon, el drama del pesatge. És demencial veure com després de matar-se fent exercici (moltes vegades no sé si es podria considerar d’una manera saludable) i dietes absurdes, el dia del pesatge perden 1kg o 2kg, amb lo que comença el gran drama, els plors, el sentiment de culpabilitat, la frustració, els pensaments negatius i per tant “tòxics” i gens saludables.
Això és una gran barbaritat, algú s’ha parat ha pensar en el perjudici psicològic que els hi estant ocasionant a aquestes persones, quant en la realitat podria ésser molt diferent? No seran aquests programes generadors potencials d’anorèxics o bulímics o inclús de futurs obesos mòrbids?
Després apareix el “personal training” tot dient, no és culpa meva, jo li dic el què ha de fer però crec que no ho està fent correctament, és una mica gandul, li manca motivació… El què surt per aquella boca són bombes atòmiques que destrueixen al moment la autoestima de la persona que està lluitant per baixar de pers i sentir-se acceptada per la societat, perquè la realitat és que més que una preocupació per la salut, el que volen és ser acceptats pels cànons socials.
Les balances que fan servir pel pesatge i el sistema de pesatge que fan servir són una veritable collonada. El important no és la pèrdua de pes sinó el repartiment del mateix, és a dir, si fas molt exercici la realitat pot ser que hagis augmentat de muscle però que hagis baixat de greix, que hauria d’ésser el objectiu, baixar de greix no de musculatura. En aquests programes això no es mira, només es fitxen en la baixada de pes però no mostren el repartiment del mateix.
Per tant, potser moltes d’aquestes persones que es senten frustrades per haver baixat només 2kg potser han pujat 3kg de muscle i baixat 5kg de greix (exemple fàcil per a què s’entengui però la realitat és més complexa perquè també tenim aigua, massa òssia, greix visceral, etc…).
El problema de la obesitat no és tan fàcil com ens ho volen vendre, no es tracta ni molt menys d’una balança de ingrés calòric per ingesta i despesa calòrica diària. Es tracta d’una patologia multifactorial, no es por caure en la creença de que estàs gros perquè menges molt, és una gran tonteria.
En el sobrepès u obesitat existeixen altres factors:
- Emocional: què li passa a aquella persona, perquè menja, com es troba, com se sent, què pensa…
- Biològic: Existeix algun problema hormonal o funcional?
- Estil de vida: en què treballa?. Situació familiar. Costums alimentàries adquirides. Activitat diària, etc…
Per tot això hem de:
- Emocional: escoltar, comprendre, acompanya i ajudar a superar aquesta pedra del camí. Perquè si no tractem el tema emocional la pèrdua de pes serà un fracàs.
- Biològic: analítiques sanguínies per veure si hi ha un problema hormonal i un mineralograma per veure si hi ha un problema funcional.
- Estil de vida: intentar trobar la manera de que entengui que la pèrdua de pes i el fet de tenir un estat de salut òptim, no es qüestió de 3 mesos sinó del estil de vida que un té.
El nostre organisme és un gran supervivent, per això les dietes hipocalòriques no funcionen, el problema del “efecte rebot” de les dietes, és degut a que l’objectiu és baixar de pes passant gana, i això la única cosa que fa es alentir el metabolisme basal, així que quant la persona torna a la seva dieta normal no només recupera el pes perdut sinó que s’engreixa encara més.
La pèrdua de pes és un compromís, és un canvi d’estil de vida i de mentalitat, i com dic jo, només s’ha de controlar el que es menja sinó que un s’ha “d’activar”, és a dir, hem de fer un tipus d’esport adequat que ens augmenti el metabolisme basal i podem donar-nos capritxos puntuals. La vida està per viure-la no per a patir-la.
Susagna Muns
Naturòpata – Auriculopuntura – Tuina